Resum de la Segona Guerra Mundial: causes, fets clau i conseqüències

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser un dels successos més catastròfics de la història, amb una xifra de morts que es calcula que va arribar als 50 milions de persones. A aquesta tragèdia humana s'hi han de sumar les pertorbacions dels presoners, les seqüeles dels camps de concentració, la desorganització familiar, la fam i l'esforç d'adaptació dels soldats tornats a la vida normal. També van desaparèixer vies de transport, carreteres, ponts, plantes industrials i es van veure afectats els camps més fèrtils.

Aquest conflicte, el més devastador del segle XX, va tenir com a desencadenant principal l'expansionisme nazi, encoratjat per les conseqüències del Tractat de Versalles i la Crisi del 29, i que les democràcies occidentals no van poder frenar. Al mateix temps, el Japó va aprofundir en la seva política imperialista a Àsia i el Pacífic, rivalitzant amb una altra gran potència, els EUA. Va ser una guerra total, la principal víctima de la qual va ser la població civil. Va tenir un caràcter ideològic i racial, amb una guerra econòmica i civil, ja que en alguns països els enfrontaments entre els que van lluitar per la democràcia i els que ho van fer pel feixisme van ser molt durs.

Causes de la Segona Guerra Mundial

Factors Precedents

• Sentiment de decepció post-Primera Guerra Mundial: La signatura dels tractats de pau entre vencedors i vençuts va deixar un sentiment de decepció, ja que van acabar sent força injustos en molts casos. Els repartiments territorials van generar una gran insatisfacció i molts desitjaven un nou conflicte per reclamar allò que consideraven propietat seva.
• Aparició de líders carismàtics i moviments totalitaris: L'aparició de figures com Adolf Hitler i altres líders carismàtics va saber capitalitzar el descontentament popular i construir moviments nacionalistes radicals a través de la militarització d'amplis sectors socials, l'expansió de territoris nacionals i la instauració de governs totalitaris. Exemples clars són el Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (Nazi) o el Partit Feixista Italià.
• La Gran Depressió dels anys 30: Aquesta crisi financera internacional va afectar particularment els països europeus, ja colpejats per la Gran Guerra.
• Invasió alemanya de Polònia: Després d'annexionar-se pacíficament Àustria (Anschluss) i els Sudets alemanys a Txecoslovàquia, el govern alemany va establir un pacte amb l'URSS per repartir-se el territori polonès. Tot i la resistència militar que van oferir els polonesos, les tropes germàniques la van annexionar al territori del III Reich, ocasionant la declaració formal de guerra de França i el Regne Unit, donant així inici formal al conflicte.

Política Expansionista Alemanya

1. Actitud de desafiament a la Societat de Nacions (SDN) i defensa de la força:
   • Després de l'ascens de Hitler al poder, Alemanya va abandonar la SDN.
   • El Japó ja havia fet el mateix el 1931 després del seu atac a la Xina i la posterior condemna de la SDN.
   • Itàlia actuaria de la mateixa manera després de la sanció per la invasió d'Etiòpia el 1935.
2. Inici d'una política de conquesta de l'"espai vital" sense resposta de les potències democràtiques:
   • Reincorporació del Sarre (1935).
   • Rearmament d'Alemanya.
   • Restabliment del servei militar obligatori.
   • Creació de la Força Aèria (Luftwaffe).
   • Remilitarització de Renània.
3. Les democràcies occidentals no van reaccionar a les violacions del Tractat de Versalles.

La Formació de l'Eix

1. A partir de 1935, una sèrie de guerres iniciades per règims feixistes van servir per apropar aquests països:
   • Itàlia va envair Etiòpia (1935-1936).
   • Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
   • Guerra Sino-Japonesa (1937-1945).
2. Octubre de 1936: Formació de l'Eix Roma-Berlín:
   • Cooperació entre Hitler i Mussolini.
   • Suport al bàndol nacional en la Guerra Civil Espanyola.
3. Pacte Antikomintern:
   • Entre el Japó i Alemanya contra l'URSS.
   • Posteriorment s'hi van unir Itàlia, Hongria, Romania, Finlàndia, Bulgària, Espanya i Manxukuo.

El Fracàs de la Política d'Apaivagament i la Feblesa de les Democràcies

1. Actitud passiva de les democràcies i debilitat de la SDN:
   • Política d'apaivagament liderada per Gran Bretanya amb el suport de França.
   • Política de no intervenció en la Guerra Civil Espanyola, amb temor al suport nazi a Franco.
   • Sentien que Hitler podia ser un aliat contra el comunisme. Hitler ho va interpretar com a feblesa i tolerància al seu expansionisme.
2. A partir de 1938, Hitler va iniciar una política exterior agressiva amb la convicció que les democràcies, per tal de preservar la pau a les seves nacions, no s'atrevirien a enfrontar-s'hi:
   • L'Anschluss i el primer expansionisme nazi: El març de 1938 les tropes alemanyes van ocupar Àustria. Hitler va forçar un referèndum per incorporar Àustria al Reich.
   • Ocupació dels Sudets a Txecoslovàquia, on vivien tres milions d'alemanys.
   • A la Conferència de Múnic (1938), els Caps d'Estat de Gran Bretanya, França i Itàlia van acceptar l'ocupació amb garanties de no agressió a la resta de Txecoslovàquia.
   • El març de 1939 va ocupar la resta de Txecoslovàquia, que va desaparèixer com a estat.
   • Posteriorment va annexionar l'enclavament de Memel a Lituània.

L'Explosió de la Guerra a Europa

1. El següent objectiu de Hitler va ser Polònia, amb l'excusa de recuperar el Corredor de Danzig. Era conscient que podia provocar la reacció de les democràcies pel seu acord amb Polònia.
2. Amb aquesta finalitat, va signar el Pacte de No-Agressió Germano-Soviètic (agost de 1939):
   • Hitler volia mantenir l'URSS al marge d'un possible conflicte.
   • Stalin observava amb preocupació l'avanç alemany cap a l'est.
   • El pacte incloïa el repartiment de Polònia i el control de l'URSS sobre Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.
3. Hitler va reclamar la Ciutat Lliure de Danzig.
   • La negativa de Polònia, amb el suport franco-britànic, va provocar la seva invasió l'1 de setembre de 1939.
   • El dia 3, França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya. La Segona Guerra Mundial havia començat.

Imperialisme Japonès

1. El Japó va iniciar una política expansionista buscant el seu "espai vital" a Àsia, començant una política d'armament.
2. Acostament a Alemanya (Pacte Antikomintern contra l'URSS).
3. Amb la invasió de Manxúria (Xina) va començar el seu expansionisme, la qual cosa va provocar la condemna de la SDN.
4. Va planejar la creació d'una força naval per a una futura expansió al Pacífic.
5. El 1937 va iniciar la invasió del nord de la Xina i va reforçar l'aliança amb Itàlia i Alemanya amb el Pacte Tripartit o Pacte de l'Eix. L'objectiu era crear la Gran Esfera de Coprosperitat de l'Àsia Oriental.
6. El debilitament de les potències occidentals al començament de la guerra va afavorir els seus plans. Va ocupar colònies europees com la Indoxina francesa.
7. Va ser l'inici de la dominació del Pacífic, on s'enfrontaria al Regne Unit i als EUA.
   • El 1941, els EUA, Gran Bretanya i Holanda van començar l'embargament de petroli al Japó.
   • El desembre d'aquest any, l'atac japonès a Pearl Harbor (Hawaii) va provocar l'entrada del Japó a la Segona Guerra Mundial.

El Desenvolupament de la Guerra

Ofensives de l'Eix (Setembre de 1939 - Octubre de 1942)

1. Victòries alemanyes: La "Guerra Llampec" (Blitzkrieg).
   • Amb la invasió de Polònia, Alemanya va iniciar la guerra llampec, basada en la sorpresa i la velocitat dels moviments. Buscava la destrucció de l'enemic i la devastació de la seva infraestructura.
   • Responia a les previsions d'una guerra curta.
   • Polònia va ser ocupada pels alemanys a l'oest i pels soviètics a l'est.
   • Finlàndia va ser ocupada pels russos al novembre.
2. La campanya contra l'URSS.
   • Hitler havia estat preparant l'Operació Barbarroja des de 1940 per envair l'URSS.
   • Va començar la campanya russa (juny de 1941) per enderrocar el règim bolxevic i ampliar l'"espai vital".
   • Va distribuir l'atac en tres direccions: Leningrad, Moscou i Ucraïna, i les regions industrials del sud.

Les Contraofensives Aliades

1. L'entrada nord-americana va ser el factor desequilibrant en el conflicte a favor dels Aliats.
2. A partir de 1942, tres derrotes de l'Eix a Europa van marcar el punt d'inflexió en el desenvolupament de la guerra:
   • La Batalla de Stalingrad, que va acabar amb la rendició alemanya el febrer de 1943, va marcar l'inici del declivi nazi. La resistència soviètica va frustrar les expectatives alemanyes.
   • Al nord d'Àfrica, la contraofensiva britànica (Montgomery) va frenar els alemanys a El Alamein (novembre de 1942). Els Aliats van derrotar definitivament Rommel a Tunísia (maig de 1943). El nord d'Àfrica va servir com a plataforma per a la invasió aliada d'Itàlia.
   • A la Mediterrània, el desembarcament aliat a Sicília i al sud d'Itàlia (juliol de 1943).
3. La Guerra del Pacífic i la intervenció dels Estats Units.
   • L'expansionisme japonès al Pacífic va provocar un atac a la base de Pearl Harbor, Hawaii, el desembre de 1941, la qual cosa va provocar l'entrada en guerra dels Estats Units.
   • L'avanç japonès va ser imparable fins a mitjan 1942. Van ocupar les colònies de França i els Països Baixos i les Filipines.
4. Derrota nazi.
   • A la primavera de 1943, el curs de la guerra havia canviat definitivament. Les ofensives dels Aliats van obligar Alemanya a retirar-se. Els bombardejos massius a ciutats alemanyes es van generalitzar. La resistència va créixer en els territoris ocupats.
   • Al front oriental, l'Exèrcit Roig va fer retrocedir els alemanys. Van alliberar Romania i Bulgària (1944). La resistència albanesa i iugoslava va alliberar els seus territoris.
   • Al front oest va arribar el Desembarcament Aliat de Normandia (6 de juny de 1944):
     • Els Aliats (EUA, Gran Bretanya, França) van entrar a Europa. Rommel va arribar a unes platges similars a les de Sicília i va començar a planejar una sèrie de defenses en aquesta platja, creant les portes belgues (elements defensius) i els espàrrecs de Rommel.
     • Els alemanys havien ocupat cases de pobles francesos.
     • Es va produir un desplegament de paracaigudistes americans des d'avions.
     • Els paracaigudistes van caure a tres punts: Pegasus Bridge (un aviador va llançar una bomba al pont, amb la sort que aquesta va rebotar i va caure a l'aigua), Sainte-Mère-Église i Dead Man's Corner (punts estratègics per les seves comunicacions amb Berlín).
     • En total, hi va haver 10.264 baixes aliades i, pel bàndol alemany, entre 4.000 i 9.000 baixes.
     • Els Aliats es van distribuir en 5 platges (Utah, Omaha, Gold, Juno, Sword).
   • Posteriorment al desembarcament, els Aliats van entrar a la Normandia profunda (Bocage), que són camps delimitats per arbustos.
   • 1945:
     • Ocupació aliada d'Itàlia.
     • Maig: Berlín és ocupada pels Aliats.
     • Agost: Bombes dels EUA sobre el Japó (Hiroshima i Nagasaki). Els EUA no volien utilitzar més recursos ni homes (per minimitzar les baixes), i havien de ser ràpids abans que el territori fos dels soviètics.
     • Setembre: Rendició del Japó. Fi de la guerra.
5. La derrota japonesa.
   • Els bombardejos a les ciutats japoneses van començar al novembre.
   • No obstant això, no hi va haver una rendició imminent i la guerra es va poder allargar.
   • El nou president Truman va decidir llançar bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (6-9 d'agost de 1945).
   • Amb la capitulació japonesa del 2 de setembre, va acabar la guerra.

Conseqüències de la Guerra

Les conseqüències immediates de la guerra van ser terribles, però els seus efectes a llarg termini van incloure: la pèrdua de la supremacia europea, l'emergència de dues grans superpotències (EUA i URSS) i el procés de descolonització a l'Àfrica i Àsia.

Conseqüències Demogràfiques

• 50 milions de morts.
• Violència entre la població civil.
• Genocidi nazi.
• Desplaçament forçós de la població.
• Les grans rectificacions de fronteres provocades pel nazisme als països ocupats van obligar a expulsar les antigues poblacions perquè així les fronteres ètniques coincidissin amb les noves fronteres polítiques.
• L'alliberament de presoners de guerra dels camps de concentració i els canvis fronterers derivats dels tractats de pau van provocar grans desplaçaments de població.

Conseqüències Econòmiques

• Hegemonia dels EUA. Decadència d'Europa.
• Grans pèrdues materials (bombardejos civils).
• Necessitats d'aliments i habitatges, inflació.
• Els EUA es van encarregar de la recuperació econòmica d'Europa → Pla Marshall.
• Les destruccions materials van ser molt importants i van afectar sobretot les ciutats, els mitjans de comunicació i les instal·lacions industrials.
• El pillatge, la pràctica de la terra cremada i la destrucció d'indústries i de camps van provocar una dràstica reducció de la producció en els països bel·ligerants.
• L'endeutament derivat de les despeses de la llarga guerra que, exceptuant els Estats Units, va afectar tots els bel·ligerants.

Conseqüències Polítiques

• Hegemonia dels EUA i augment de la importància de l'URSS → Guerra Freda.
• 1945: Conferències de Ialta i Potsdam.
• Les noves fronteres a Europa.
• La divisió d'Alemanya.
• El Procés de Nuremberg.
• La Segona Guerra Mundial no va solucionar tots els problemes que l'havien provocada i, a més, va donar lloc a unes tensions entre els vencedors que portarien el món a una tensió permanent coneguda com a Guerra Freda. Hi va haver una constant tensió entre el bàndol capitalista i el comunista.

L'Aparició de les Nacions Unides (ONU)

A la Conferència de San Francisco (1945) es va adoptar la Carta de les Nacions Unides (amb 46 estats fundadors).

1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
2. Fomentar la cooperació econòmica i social entre estats.
3. Garantir la igualtat sobirana dels seus membres i la no interferència en els afers interns.
4. Tots els Estats estan representats a l'Assemblea General i en altres organismes, inclòs el Consell de Seguretat.
5. Dret dels pobles a l'autodeterminació.

Conferències Clau Post-Guerra

Des de 1941 es van celebrar una sèrie de conferències entre els Aliats (com la Carta Atlàntica) per organitzar la pau. Van ser conduïdes pels EUA (Roosevelt/Truman), l'URSS (Stalin) i la Gran Bretanya (Churchill/Attlee).

Conferència de Teheran (1943)

La Conferència de Teheran es va celebrar el 1943.

Conferència de Ialta (Febrer de 1945)

Va marcar el temps de màxima col·laboració entre els Aliats.

• Van decidir desnazificar i dividir Alemanya i van incorporar França en la seva administració.
• Van acordar la divisió de Polònia i les noves fronteres de l'URSS.
• Es va establir la creació de l'ONU.

Conferència de Potsdam (Juliol-Agost de 1945)

Stalin, Churchill (posteriorment Attlee) i Truman es van reunir a Potsdam, als afores de Berlín. Van sorgir diferències entre els Aliats un cop derrotat el nazisme. La divisió del món en dos blocs es va fer evident.

• Establir una autoritat suprema a Alemanya en la qual el poder estigués format pels comandants militars de les quatre zones d'ocupació: americana al sud-oest, britànica al nord-oest, francesa a l'oest i soviètica a l'est.
• Berlín es va dividir en quatre zones amb un govern interaliat.
• Àustria també va ser dividida en quatre zones.
• Es va definir l'anomenat pla de les quatre "D": desnazificació, desmilitarització, desindustrialització (descartelització) i democratització.
• Pel que fa a les reparacions de guerra, es va acordar que serien extretes per cada potència en la seva àrea d'ocupació.
• Les fronteres de Polònia es van consolidar.
• Els enfrontaments entre Truman (nou president dels EUA) i Stalin van continuar.

Conferència de París (1946)

La Conferència de París (1946) va elaborar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia, que es van signar el 1947.

• El 1955 la pau es va tancar amb Àustria, fins llavors ocupada pels Aliats.
• La pau (sense l'URSS) es va signar amb el Japó aquell mateix any.
• Alemanya mai va signar un tractat de pau.

Batalles Clau de la Segona Guerra Mundial

Batalla de Stalingrad

Després de més de cinc mesos de duríssima lluita, va acabar la batalla de Stalingrad. La ciutat era un important centre industrial i nucli de comunicacions essencial amb els camps petrolífers del Caucas, i com a conseqüència, era un objectiu important de l'exèrcit alemany durant la invasió de l'URSS. El que els alemanys esperaven com una operació assequible es va convertir en un dels inferns bèl·lics més durs de la història. La lluita es va acabar produint metre a metre i les baixes s'han calculat en més de dos milions. Els 91.000 alemanys supervivents no van tenir més remei que rendir-se, cosa que va provocar la pèrdua de poder del III Reich.

Batalla de Normandia

El Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), també conegut com a Dia D, va ser l'operació militar aliada més gran de la història. Va obrir un nou front occidental contra l'Alemanya nazi. Les forces aliades (EUA, Gran Bretanya, Canadà, entre d'altres) van desembarcar en cinc platges designades (Utah, Omaha, Gold, Juno, Sword). Aquesta operació va ser crucial per a l'alliberament de França i la posterior derrota de l'Alemanya nazi.

Batalla de Pearl Harbor

L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa dut a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa d'Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual va provocar de manera imminent l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. Es va preparar com una acció preventiva per evitar que la Flota del Pacífic pogués afectar la guerra d'invasió que el Japó preparava al sud-est asiàtic contra el Regne Unit i els Països Baixos.