Anàlisi de "Mar i Cel" d'Àngel Guimerà: Context i Actes Clau

Contextualització de "Mar i Cel"

El fragment que em disposo a comentar pertany a Mar i Cel; una de les tragèdies històriques més emblemàtiques d'Àngel Guimerà que va ser estrenada amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el febrer de 1888. Guimerà, considerat un dels màxims exponents de la Renaixença i renovador del teatre català, s'aproxima amb Mar i Cel al gènere tràgic mitjançant la lectura que el Romanticisme farà de Shakespeare. A més a més, també hi trobem l'empremta del realisme en la naturalitat expressiva dels personatges pertanyents al món popular.

Anàlisi per Actes

Primer Acte: Primera Escena

• Encaminat a presentar-nos la veritable naturalesa de Saïd i Blanca més enllà de l'opció ideològica i vital que els caracteritza.
• Ens introdueix tant el caràcter dels pirates com la figura de Saïd.
• Imatge d'un pirata ferotge.
• Saïd es mostra commogut i generós amb Osman. S'assabenta de la situació de la jove cristiana i no pot evitar emocionar-se tot recordant la seva mare, que també es deia Blanca.
• El pirata domina una «feréstega tristesa», ha de caure «en fonda melancolia».
• S'imposa un Saïd autoritari, que deixa ben clar a Malek, el seu segon, qui mana i que les seves ordres s'han de complir.

Primer Acte: Última Escena

• Intenció de Blanca de matar Saïd i la reacció desconcertant del pirata.

Segon Acte

• Contradiccions de Saïd: «Qui és el meu ésser?».
• Podem entreveure com el pirata i la cristiana intenten entendre la situació que han viscut. I d'aquesta voluntat de comprendre neix una visió nova de l'altre.
• Blanca es pregunta per què Saïd va perdonar-la quan intentava matar-lo. I tot seguit, comença a veure'l amb altres ulls.
• Blanca se sent avergonyida i es creu temptada pel diable. A partir d'ara, intentarà fugir de la presència de Saïd. Davant d'aquesta actitud, Saïd, colèric, es pregunta: «Sóc una fera, jo?».
• Aviat entén el trasbals de la dona. És conscient que ell mateix se sent alterat quan hi pensa o recorda la fi del primer acte.
• Necessita Saïd expressar les seves emocions i aclarir la confusió del seu pensament: «Què passa en el meu ésser?». Se sent encisat per Blanca per un desig que és clarament físic.

Segon Acte: Primera Escena

• Planteja la proximitat que el renegat Joanot sent pels cristians i la seva voluntat d'ajudar-los a redimir-se.

Segon Acte: Última Escena

• Els cristians, alliberats per Joanot, es llancen sobre Saïd. Blanca el defensa amb l'amenaça de clavar-se el punyal.