Anàlisi dels poemes 'Vinyes Verdes Vora el Mar' de Sagarra i 'Cançoneta Incerta' de Carner

Vinyes Verdes Vora el Mar - Josep Maria de Sagarra

El poema es pot dividir en dues parts: la primera, que engloba les tres primeres estrofes, i la segona, que comprèn les quatre darreres. En la primera part, el poema descriu les vinyes tal com són a la primavera. Regna el verd en les fulles de les vinyes amb el mar de companyia i neixen els primers fruits, verds també. En la segona part, el fruit madura fins que és hora de la collita i el raïm s'extreu de les branques. La natura inicial, doncs, és harmònica. El verd accentua la joventut; aquesta joventut de les vinyes es vincula amb la fertilitat quan apareix l'userda (alfals) (v.7).

La temporalitat ens ensenya com fructifiquen les vinyes i els homes; arribem, doncs, un altre vegada a la immobilitat: el moviment del llagut (humanitat) i de la gavina, representant la irracionalitat, ni el llagut ni la gavina són capaços de trasbalsar les vinyes. Sagarra ens va mostrar unes vinyes des del seu cor, la qual cosa ens fa poder conèixer-les de manera interior i no com estem acostumats a veure-les, aconseguint interioritzar el paisatge i els seus valors. L'eternitat del verd de les vinyes és invulnerable al pas del temps, ja que el color verd s'ha interioritzat i està ple d'un valor ètic per als humans. La repetició de "Vinyes verdes" quan culmina amb "Feu-nos sempre companyia" ens deixa veure la demanda de Sagarra, i és que els valors de la humanitat siguin els immutables.

És un poema heptasil·làbic de set estrofes. Cada estrofa consta de cinc versos i la rima és la següent: 7a-7b-7a-7b-7a / 7c-7d-7c-7d-7c / 7e-7f-7e-7f-7e / 7g-7h-7g-7h-7g / 7i-7j-7i-7j-7i / 7k-7d-7k-7d-7k / 7a-7l-7a-7l-7a. És a dir, rimes variades encadenades.

Cançoneta Incerta - Josep Carner

"Cançoneta incerta" és un poema escrit pel poeta Josep Carner. Josep Carner va néixer el 9 de febrer de 1884 a Barcelona i va morir a Brussel·les el 4 de juny de 1970. Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. També és conegut com el príncep dels poetes catalans, ja que era el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Durant la seva vida va publicar diferents obres importants com Els fruits saborosos, l'any 1906, o El cor quiet, l'any 1925.

El Noucentisme és un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a principis del segle XX.

Pel que fa al tema, tracta sobre els camins que pot escollir una persona durant la seva vida. Està compost d'una gran quantitat de preguntes retòriques, la qual cosa ens fa pensar que mai sabem què pot passar el dia de demà. El camí del qual parla l'autor és la vida.

• Primera estrofa: composta de preguntes retòriques sobre el que ens espera segons el camí de la vida que hem triat.
• Segona estrofa: l'autor pregunta com pot passar la vida segons el camí que hàgim triat.
• Tercera i última estrofa: l'autor ens diu que, segons el camí que hàgim triat, tindrem una vida feliç o una vida que ens pot portar a la mort.

El poema està compost per tres estrofes de vuit versos. Els versos imparells són octosíl·labs, i els versos parells són pentasíl·labs; per tant, hi ha versos d'art major i versos d'art menor. La rima és 8a/5b/8a/5b/8c/5d/8c/5d i és consonant.

Pel que fa a les figures retòriques, podem trobar: una repetició ("tan fi, tan fi"), una anàfora ("és a la vila o és al pi"), un epítet ("blau, color del cel"), una repetició ("vine, vine"), un apòstrof (en els versos set i vuit), una personificació ("un lliri blau, diu"), una personificació ("-No passis! -diu un vel de teranyina") i una antítesi ("trist, somrient").

Com a conclusió, aquest poema ens fa reflexionar sobre el que pot passar en la nostra vida segons les nostres accions. L'autor es dirigeix al lector dient que cada camí que triem serà una vida diferent, cap a bé o cap a mal.