Art Romà: Context Històric, Característiques i Expressions Artístiques

El poblat de Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos, va ser fundat l'any 753 aC pels sabins i els llatins.

Els orígens fundacionals són confusos perquè s'hi barreja història amb llegenda; algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem. La història de Roma es divideix en tres grans períodes: monarquia, república i imperi. L'any 391, amb l'aprovació de l'Edicte de Tessalònica, les creences politeistes de la Roma clàssica van ser substituïdes pel cristianisme. Després de dominar tots els territoris de la península itàlica i de posar fi a la civilització etrusca, va estendre el seu domini polític i cultural per tot el Mediterrani, una part de l'Europa continental, les illes britàniques, Síria i Mesopotàmia. Aquesta expansió arriba fins a l'Àsia Menor i, al segle IV, es divideix en dos: Imperi Occidental amb Roma com a capital i Imperi Oriental amb Constantinoble com a capital.

Com que aquesta obra és imperial, també podem dir que en aquest període es produeix la divinització dels emperadors.

Tot l'art romà té unes característiques comunes i d'altres de diferents segons el període o si pertanyen a l'arquitectura, l'escultura o la pintura i el mosaic. Les comunes són: gran eclecticisme provocat per l'enorme expansió geogràfica de l'imperi, és a dir, agafen tradicions com per exemple les gregues. També era molt comú l'anonimat dels artistes i prioritzar allò pràctic davant de l'esteticisme.

Camp on la creativitat romana assoleix la màxima originalitat i independència. Tret diferenciadors: incorporació de dos ordres nous (compost i toscà), l'ús habitual de la volta d'aresta, la volta de canó i l'arc de mig punt, com també l'ús de la cúpula. Pedra, marbre, maó, morter, formigó i fusta com a materials i el desenvolupament de l'arquitectura des de l'urbanística.

Arquitectura religiosa = temple, que deriva del temple grec i incorpora el pòdium.

Arquitectura civil = basílica, amfiteatre, teatre, circ, termes, arc de triomf i columna commemorativa, ponts i aqüeductes, vies, casa (domus com a unifamiliar i insulae).

Influència de l'escultura hel·lenística, realisme en contraposició a l'idealisme grec, subordinació de l'escultura a l'arquitectura (finalitat ornamentativa). Bronze, marbre i pedra com a materials comuns, relleus commemoratius i retrat com a tipologies.

Preferència per la pintura mural, mosaics que revestien paviments i parets, realisme acurat per aconseguir l'obra com un mirall a primer cop d'ull, domini de temes mitològics i quotidians, tendència a representar trets individuals i, per últim, respecte profund a l'arquitectura i, per tant, pintura i mosaic amb finalitat marcadament decorativa.