Joan Francesc Mira: L'Assaig i la Identitat Nacional

Joan Francesc Mira: L'assaig com a reflexió vital

Joan Francesc Mira és traductor, novel·lista i autor d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles d’opinió que després han sigut recollits en volums. En aquests assajos és on Mira ha reflexionat sobre la nostra realitat contemporània.

L'estil i la influència de Joan Fuster

Per fer-ho, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat. Els seus coneixements antropològics li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. A més, ha après de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

Temes clau: Identitat, cultura i poder

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les formen, la importància de les llengües per a crear «consciència col·lectiva», i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment l’ús polític.

Mira s’hi ha dedicat no des d’una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seua cultura.

Una visió universal de la problemàtica nacional

Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements:

• Banderes
• Fronteres
• Reconeixement internacional

Aquests elements, en principi, els haurien d’assegurar una existència menys conflictiva.

Conclusió: Un intel·lectual arrelat

En conclusió, és un escriptor plenament arrelat al país. Els clàssics i l’humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seua forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.