AUCA — Poema surrealista de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma)

AUCA: poema surrealista

Context i temàtica

AUCA: tema: exemple de poema surrealista. Vol arribar a entendre tot el que l'envolta abans que s'obri la rosa. El poeta mira al seu voltant, inspecciona els límits de la seva realitat, intenta conèixer la pròpia identitat i això el porta a reflexionar sobre la manera en què el poeta s'encara al món i a parlar sobre el fet d'escriure. Auca és un poema escrit com si fos imatges, construït a partir de dades històriques i autobiogràfiques, ordenat molt detalladament.

Origen del títol

En el títol vol recordar aquelles cançons de cec (composicions de versos aparellats, que sempre anaven acompanyades d'una petita estampa, d'un petit dibuix o d'una il·lustració i que es declamaven en públic, explicant fets històrics o d'actualitat) — això és el que vol dir auca. Explicarà uns fets més o menys fidels de successos que han passat en un lloc i un temps que podem reconèixer.

Recorregut i toponímia

El poema transcorre al voltant de la ciutat de Palma: des del moll, passa pel carrer dels Oms i per la Porta Pintada fins que arriba als extramurs i segueix el que era l'antiga riera. Aquest recorregut és el trajecte que va fer l'estàtua del Rei Jaume I, esculpida per Enric Clarassó (Porta Pintada — Plaça d'Espanya). Al llarg d'aquest recorregut imaginari es barregen dades, successos històrics i personatges reals i ficticis; això ho fa per donar al lector una ubicació. Dona la sensació d'estar escrit de forma caòtica, però el poema té una unitat marcada pel lloc, per la toponímia i per les referències concretes a la ciutat.

Personatges i episodis històrics

Des del punt de vista temporal hi ha anades i vingudes. Per exemple, ens parla del Cardenal Despuig, que és un personatge del segle XVIII. Hi va haver una explosió real al polvorí de Sant Ferran, al segle XIX. Fa això perquè vol donar una sensació enigmàtica. L'Auca està escrita en clau; alguns familiars coneixien aquests versos.

Autor i intenció

Bartomeu Rosselló-Pòrcel volia provocar en el lector una sensació d'extranyesa perquè volia que fos una lectura propera al surrealisme.

Publicació i difusió

A Mallorca, durant la guerra civil: aquest poema és escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que va morir jove de la malaltia habitual de la tuberculosi (en aquells temps, és a dir, durant la dècada dels anys trenta aproximadament). La cantant Maria del Mar Bonet i altres cantautors catalans han musicat algunes de les seves peces. En aquest cas, A Mallorca, durant la guerra civil tracta de la nostàlgia d'aquella ciutat agradable i pacífica que s'ha transformat en un camp de mines, de destrosses i pèrdues a causa de la terrible guerra civil que ha desolat la zona. El poema va ser escrit quan a la ciutat els feixistes governaven, i va ser publicat a Imitació del foc.

Estructura i contingut

Es pot dividir el poema en tres parts: del vers 1 al 10, de l'11 al 17 i del 18 al 19.

• Primera part (1–10): fa referència a elements immutables i que són independents de canvis temporals o circumstàncies diverses. Sobretot fa referència a la Serra de Tramuntana.
• Segona part (11–17): parla d'aspectes que poden canviar i els situa en un present utilitzant l'adverbi «ara». Per exemple, les arbrades són jardins i l'atzur és el capvespre amb boira. Utilitza un simbolisme que, metafòricament, descriu la guerra i les seves horribles conseqüències.
• Tercera part (18–19): conclou amb la unió de Rosselló-Pòrcel i Mallorca, com si es tractés de la flama amb la foscor.

Mètrica i recursos

La forma d'aquest poema es basa en vuit primers versos octosíl·labs, dos d'alexandrins (els versos 9 i 13) i la resta decasíl·labs. Una cosa que impacta és que no hi ha cap tipus de rima. Tot i això, hi ha diverses figures retòriques: metàfores (especialment en els dos últims versos), hipèrbatons — ja que altera l'ordre sintàctic de les oracions — i també una hipèrbole quan esmenta el tremolor que li provoca el paisatge idíl·lic de Mallorca.

Conclusió

En resum, Auca és un poema que barreja imatge, història i memòria personal per crear una sensació d'estranyesa pròxima al surrealisme, alhora que situa el lector en un paisatge concret: la ciutat de Palma i la seva toponímia.