Ausiàs Marc: Vida, Obra i Estil del Poeta Valencià

Ausiàs Marc (1397-1459)

Ausiàs Marc (1397-1459) va estar vinculat a Gandia i Beniarjó. Provinent d'una família de cavallers i poetes, era fill de Pere Marc i pertanyia a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim i fou recompensat amb territoris, privilegis i el càrrec de falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell i, una vegada vídua, amb Joana Escorna. No tingué fills legítims, però sí de naturals.

En la seva poesia hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca, abandonant la llengua occitana i assolint una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores. Es veié influenciat per altres corrents culturals.

Referents literaris

Fa referències a distintes tradicions:

• Poesia trobadoresca: que rebutja, però que alhora utilitza.
• Tradició escolàstica: idees sobre l'amor.
• Humanisme italià: l'amor com a idea, amb una visió diferent.

La principal diferència entre la poesia d'Ausiàs Marc, la dels trobadors provençals i la dels poetes italians és l'actitud envers la dona.

Obra

Es conserven 128 poemes, dividits en cants d'acord amb la temàtica:

• Cants d'amor: tracten distintes classes d'amor: amor sensual (desig), amor fi (intel·lectual i espiritual) i amor venal (interessos quotidians), com en Plena de seny, Llir entre cards o Amor, amor.
• Cants de mort: sis poemes llargs on el poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima.
• Cants morals: anàlisi introspectiu sobre els seus sentiments i contradiccions.
• Cant espiritual: poema religiós de 224 versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda per a no ser condemnat.

Estil poètic

Els versos d'Ausiàs són durs i intensos a causa de la condensació de significats. És un estil el·líptic amb hipèrbatons; per això el coneixen amb l'apel·latiu El Oscuro. Utilitza una llengua poètica culta barrejada amb expressions col·loquials.

Abunden les comparacions, metàfores i expressions al·legòriques, imprecacions, interrogacions retòriques, apòstrofes, antítesis, paradoxes, personificacions i hipèrboles.