Ausiàs March, Cròniques i Dialectologia Catalana

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Poema d'Ausiàs March

En aquest text s'observa la personificació de la mort al llarg de tot el poema. Presenta una rima assonant ABBA CDDC (cobla) i l'ús de cesures en tot el text. Conté figures retòriques com antítesis, sinestèsies i apòstrofs. S'utilitza el senyal "Llir entre cards" en una comparació i el tancament de la cobla es realitza mitjançant el senyal de l'enamorament.

Aspectes singulars de l'obra

  • Són versos decasíl·labs (anomenats catalans), que tenen una cesura en la quarta síl·laba, marcada amb un buit al text.
  • La vida i la mort apareixen personificades.
  • Utilització de diàlegs dins del text.
  • Afirmació de la singularitat del "jo", amb un dolor i una lluita constants.
  • Abundància de lèxic rude, violent o negatiu.
  • Aparició de la causa amorosa, que provoca el fàstic vital del "jo".

Les quatre grans cròniques

Una crònica és la narració d'uns fets històrics on el to del relat sol ser heroic. Tenen un gran valor literari, lingüístic i com a document històric, ja que ens donen a conèixer aspectes de la societat del moment. Els seus objectius són:

  • Deixar constància d'uns fets amb testimonis.
  • Justificar la política amb la figura central del monarca.
  • Fomentar l'esperit nacional.

Qüestions de dialectologia (pàgina 102)

a) Per què no es pot parlar una llengua sense parlar alhora un dialecte?
La llengua és abstracta i no es pot parlar sinó per mitjà de la realització concreta d'un acte de parla que sempre es fa des d'un dialecte determinat; qualsevol llengua és la suma o el conjunt de tots els dialectes que la formen.

b) Per què el valencià és un dialecte consecutiu i no constitutiu?
Se situa dins del bloc occidental. En aquest bloc es presenten característiques pròpies que el singularitzen: la desinència -e del present (jo parle), la generalització dels possessius femenins amb -u- (seues), etc.

c) Per què no podem saber exactament on acaba el valencià i on comença el nord-occidental?
Els dos pertanyen al mateix bloc (occidental), tenen les mateixes característiques i és acientífic establir una frontera dialectal rígida.

d) Per què parlant valencià ens entenem millor amb un lleidatà que no amb un mallorquí?
Perquè Lleida se situa al bloc occidental i a Mallorca es parla català oriental, per la qual cosa es troba al bloc oriental.

Exercicis de gramàtica (pàgina 3)

  • a) Ha vingut algú o no ha vingut cap?
  • b) No ha vingut cap alumna.
  • c) No ha vist mai cap pel·lícula.
  • d) Allò ho havien dit algunes dones.
  • e) Tens alguna idea sobre això? —No, no en tinc cap.