Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Vida, Obra i Anàlisi d'Imitació del Foc

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Nascut en el si d’una família modesta, va estudiar a l’Institut Balear, on va conèixer Gabriel Alomar. El 1930 partí cap a Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Fou company i amic de Salvador Espriu. L’esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Madrid, on estudiava oposicions per a catedràtic d’institut. Un any després li va ser diagnosticada una tuberculosi. Morí al cap d’uns mesos.

Ruptura i Innovació Estètica

Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i s’interessa per incorporar tendències noves a la literatura de les Balears. La seva producció combina la tradició simbolista i la més innovadora d’avantguarda, el surrealisme, a més de la dels poetes castellans de l’anomenada Generació del 27.

L'Obra Poètica de Rosselló-Pòrcel

L’obra poètica està formada per:

• Nou poemes (1933)
• Quadern de sonets (1934)
• Imitació del Foc (1938)

La seva obra mostra una diversitat d’estils i de models i un llenguatge net i precís. S’hi mesclen records d’infantesa i al·lusions concretes a la seva ciutat, Palma. Bartomeu Rosselló-Pòrcel va morir sense que la seva personalitat de poeta arribés a madurar; tanmateix, la seva obra fou tinguda molt en compte, fins i tot mitificada per Espriu, Josep Palau o Joan Teixidor.

Influències Literàries Clau

1. Escola Mallorquina.
2. Poesia Pura (postsimbolisme): Carles Riba, Jorge Guillén.
3. Poesia culteranista i barroca: (Exemple: «A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia»).
4. Poesia Conceptista.
5. Poesia populista (Neopopulisme): García Lorca.
6. Surrealisme: Poema Auca.

Anàlisi d'Imitació del Foc (1938)

El recull consta de 31 poemes, estructurats en tres seccions:

• Fira encesa (19 poemes)
• Rosa secreta (6 poemes)
• Arbre de flames (6 poemes)

Fira encesa

S’agrupen en gran part els poemes d’índole neopopularista i d’arrel folklòrica o tradicional, com ara Història del soldat o Noça.

El poema Sòller: en aquest poema, els resons lorquians amb el romanç s’apliquen a un motiu de la tradició poètica mallorquina (Joan Alcover, Pons i Gallarza). Rosselló-Pòrcel no únicament revitalitza el tòpic literari, sinó que ho fa de manera que, almenys en el nivell expressiu, el treu del to elegíac que caracteritza el tractament del paisatge en la tradició poètica mallorquina. El poema va més enllà del simple «to elegíac», entre d’altres coses perquè aquest només té sentit en l’acceptació de la impossibilitat de la recuperació en un cert mite romàntic del paradís perdut.

Rosa secreta

Conté els poemes més famosos, no solament per raons literàries, de Rosselló-Pòrcel: Auca i A Mallorca durant la guerra civil.

En A Mallorca durant la guerra civil, l’illa és evocada en el seu paisatge rural abans de dedicar-hi els dos versos que fan mostra del gran amor del poeta:

«Com en la nit les flames a la fosca»

Separat definitivament dels seus per la guerra, en el poema la motivació directa hi imposa una emotivitat més explícita, sense cedir en intensitat.

El poema Auca: el títol és una ironia sobre la designació de gèneres i formes literàries i dona a entendre que el poema no passa de ser una Auca, és a dir, una successió de fets i de situacions de la vida d’un home narrada en llenguatge planer i amb un punt de burla. El paisatge és urbà, la Ciutat de Mallorca i els seus esdeveniments, i el tractament del poema és de to surrealista.

Arbre de flames

El jo poètic interior es deslliga amb força i es col·loca en primer terme, amb El captiu com a composició més rellevant.

Al poema El captiu, on Rosselló-Pòrcel empra el versalisme, o la llibertat mètrica per a cada vers del poema, s’hi troben, també, traces més que evidents de la filiació estètica esmentada. D’altra banda, és en aquest poema on els crítics han vist reflectida, millor que enlloc, la concepció de la vida i de les coses de Rosselló-Pòrcel: la imatge del foc seria l’exacta metàfora del caràcter efímer de la vida.

Característiques de la Poesia de Rosselló-Pòrcel

• Poesia pura: Sotmet les paraules a una profunda elaboració i metamorfosi.
• Poesia de visions (no de descripcions i anècdotes): Paisatges i records s’il·luminen fugaçment la memòria en forma d’esclats successius.
• Efecte impressionista: Amb llums i colors desassossegats.
• Veritat i llibertat en les formes: Des del sonet i la dècima fins al vers lliure.
• El vers com un exercici rigorós.