La Narrativa Medieval Catalana: De Gesta a Cavalleries
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Gèneres Narratius Medievals: Gesta i Cavalleries
En la narrativa medieval destaquen les cançons de gesta, dedicades a narrar la vida d'un heroi mític, com el Cantar de Mio Cid, en castellà. Altres narracions que van tenir molt d'èxit van ser les novel·les de cavalleries. Aquestes estaven protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics i desconeguts, amb elements meravellosos.
Els Fabliaux i Altres Obres Narratives
En la narrativa de caràcter èpic, hi havia obres de temàtica molt més pròxima a la realitat, de caràcter humorístic i fins i tot eròtic. Destaquen els fabliaux, anomenats així per l'origen francès, contes breus protagonitzats per burgesos, religiosos o llauradors. A partir del segle XV, apareixen una sèrie de reculls de contes amb més ambició literària, com El Conde Lucanor o les obres de Don Juan Manuel.
A partir de la novel·la de cavalleries, es desenvolupa la novel·la cavalleresca, més complexa que les de cavalleries des del punt de vista literari i més pròxima a la realitat. Els personatges poden existir i les accions ocorren en llocs coneguts, sense elements màgics.
Curial e Güelfa: Una Joia Desconeguda
Curial e Güelfa va ser una obra desconeguda; no se sap qui la va escriure, però es pensa que és un text original en la nostra llengua, redactat a mitjan segle XV. Es narra la vida de Curial, un personatge humil que es converteix en cavaller i és protegit per Güelfa, la seva estimada. L'obra es divideix en tres llibres que narren les heroïcitats de Curial.
Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell
L'autor és el cavaller Joanot Martorell. És una novel·la cavalleresca que té com a tema principal les aventures de Tirant, un heroi que encarna els ideals cavallerescos: la fidelitat, el valor i la mort.
Consta de cinc parts:
- Els 97 primers capítols a Anglaterra, on es converteix en un cavaller famós pels combats.
- Del 98 al 114, viatja a la Mediterrània i arriba a Sicília i Rodes.
- Del 115 al 297, es trasllada a l'Imperi Bizantí, on es converteix en líder i comença una relació amb Carmesina.
- Del 298 al 407, es troba a Àfrica, on naufraga.
- Finalment, del 408 al 487, narra la tornada de Tirant a Bizanci, la victòria sobre els turcs, les noces amb Carmesina i la proclamació com a emperador.
És una novel·la realista amb humor, ironia i erotisme. Utilitza a voltes un llenguatge col·loquial i es detecten influències de molts autors, com Ramon Llull o Ramon Muntaner.