El Bienni Reformista i el Bienni Conservador (1931-1936)

El Bienni d'Esquerres i les seves reformes

Els propietaris podien anul·lar el contracte. La resposta dels propietaris es va canalitzar a través del partit del govern espanyol, demanant que portessin la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals. Hi va haver un greu conflicte perquè se'ls va donar la raó i, el setembre de 1934, es va produir l'acord Alcalá-Zamora/Companys amb una modificació de la llei; tanmateix, l'IACSI es va negar a acceptar-la i aquesta llei no va entrar en vigor a causa de les conseqüències dels fets d'octubre de 1934.

Reformes educatives i laborals

• Reforma educativa i cultural: Va tenir com a objectiu promoure l'educació liberal i laica, augmentant el pressupost un 50%, creant escoles noves i impulsant les missions pedagògiques.
• Reforma laboral: Es va implementar una llei de jurats mixtos, regulació de contractes de treball, una jornada de 40 hores, 7 dies de vacances i un reforç en el paper dels sindicats agrícoles.

Els problemes del Bienni d'Esquerres

Les reformes no van ser acceptades per la dreta, l'esquerra obrera ni el centre. Més tard, la crisi econòmica derivada del Crack del 29 va provocar a Espanya un descens de les exportacions, una reducció de les inversions, un augment de l'atur (1935) i un gran malestar social.

La conflictivitat social va créixer amb un gran desequilibri, una oposició a la dreta més forta i uns obrers i pagesos desencantats, especialment després dels enfrontaments de Castilblanco (amb una dura repressió) i Casas Viejas (amb la Guàrdia d'Assalt). Tot això va beneficiar la dreta; els radicals de Lerroux es van apropar a col·lectius contraris a l'esquerra. També van sorgir grups com Renovación Española, JONS i Falange, que van augmentar la crispació.

El 1932 es va produir l'intent de cop d'estat de Sanjurjo. El 1933 es van crear la CEDA i la UME. Finalment, Azaña va dimitir i Alcalá-Zamora va convocar eleccions al novembre de 1933.

El Bienni Conservador (novembre 1933 - febrer 1936)

El 19 de novembre de 1933, les eleccions les va guanyar la dreta amb el triomf de la CEDA i el PRR. Va ser un fracàs per a l'esquerra, que va quedar desunida per l'abstenció de la CNT. A Catalunya, va guanyar la Lliga. El partit guanyador, la CEDA, simpatitzava amb el feixisme i volia canviar la Constitució. Alcalá-Zamora va encarregar formar govern al PRR de Lerroux.

Mesures del govern conservador:

• Es va paralitzar la reforma agrària.
• Es va produir una inversió pública.
• Es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu.
• Es va paralitzar el procés autonòmic gallec i es va suspendre l'Estatut de Catalunya i la Generalitat.
• Les reformes d'Azaña no es van modificar, però va tornar la Companyia de Jesús.

El govern es va desgastar i finalment van guanyar pes els ministres de la CEDA.