Branques de la filosofia: lògica, metafísica, epistemologia, ètica i estètica

Les preguntes filosòfiques es poden classificar en dos grans grups:

• La racionalitat teòrica agrupa les preguntes relacionades amb el coneixement.
• La racionalitat pràctica agrupa les preguntes vinculades al comportament i l’acció.

Les principals disciplines filosòfiques s'agrupen segons aquest ús:

• Ús teòric: Lògica, Metafísica, Epistemologia i Antropologia Filosòfica.
• Ús pràctic: L’Ètica, Filosofia Política i Estètica.

Lògica

La Lògica és la part de la filosofia que estudia els raonaments. Aquest estudi té una importància especial perquè tota la filosofia es basa en l’ús de la raó. La lògica ens ajuda a comprendre quan un raonament està ben construït, i això és fonamental per argumentar i organitzar els nostres pensaments de manera adequada. Per això, sovint s’ha considerat una disciplina preparatòria per a la filosofia. Efectivament, si volem filosofar, haurem d’aprendre a formular correctament els nostres raonaments per evitar errors. Aristòtil (s. IV a.C.) fou el primer a considerar-la una eina al servei del pensament.

Exemples:

• Què és un bon argument?
• Quan podem treure una bona conclusió?

Metafísica

S’ocupa d’estudiar la realitat i l’ésser. Es tracta d’una branca molt general i abstracta que es fa preguntes sobre el que existeix i sobre una propietat compartida per tots els éssers: l’existència. També es planteja preguntes sobre el canvi i la permanència. El seu objectiu és aclarir quines són les realitats que veritablement existeixen més enllà de les aparences.

Exemples:

• Podem estar segurs que el món és real i no és un somni?
• Déu existeix?
• Existeix l’ànima humana?

Epistemologia (Teoria del Coneixement)

És la branca que tracta les qüestions relacionades amb la ciència, tot i que també és la part de la filosofia que es planteja preguntes referents al coneixement en general. També es pot anomenar Gnoseologia. Bona part de les preguntes intenten entendre els límits del coneixement humà i copsar la distinció entre aparença i realitat. Avui dia, s'ocupa de fer preguntes sobre el mètode científic i els límits de la raó humana per comprendre la realitat.

Exemples:

• Té límits la raó humana?
• Hi pot haver un coneixement indubtable?
• Què és la veritat?

Antropologia Filosòfica

Es planteja preguntes sobre l'ésser humà. Mira d'aclarir quines són les característiques bàsiques dels éssers humans, quines compartim i quines ens distingeixen dels animals. Aquest estudi també ha donat lloc a l'antropologia cultural, que estudia els costums, les creences i les formes de vida dels diferents pobles.

Exemples:

• Què ens diferencia dels animals?
• Quines relacions hi ha entre el cos i la ment?

Ètica

L’Ètica és la part de la filosofia que es pregunta sobre la moral. Quan actuem, orientem la nostra conducta d’acord amb valors, normes i criteris que distingeixen el que està bé del que està malament. Aquestes pautes que diferencien allò correcte d’allò incorrecte formen la nostra moral. Cada persona té les seves pròpies regles morals, i això és el que fa difícil la convivència. L’ètica és una reflexió teòrica sobre els fonaments de la moral.

Exemples:

• Per què hem de fer el bé?
• Com hem de viure si volem ser feliços?
• El bé i el mal són el mateix per a tothom?

Filosofia Política

La política s’ocupa de l’organització de la vida en comú i de la convivència. La Filosofia Política tracta de la legitimitat i els principis de justícia de les formes d’organització política. Es planteja com s’hauria d’organitzar la societat perquè hi hagi justícia i puguem conviure satisfactòriament.

Exemples:

• Quina és la millor forma de govern?
• Es pot assolir una societat justa?
• Seria possible una societat sense governants?

Estètica

S’ocupa de la bellesa i l’art. Tot i la visió estesa que la bellesa és un judici purament subjectiu, si hi reflexionem veurem que es tracta de quelcom per damunt de la nostra valoració personal. Sentim, sense que ens ho ensenyin, una forta atracció cap a tot allò que és bell, tot i que sovint no compartim o no comprenem els gustos estètics dels altres.

Exemples:

• Existeix la bellesa objectiva com a realitat universal?
• Quina diferència hi ha entre una obra d’art i un objecte qualsevol?