Comunicació no verbal, proxèmica i lògica: guia i fal·làcies

El llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és la comunicació sense paraules, com ara gestos, tacte, moviments del cos (extremitats, cara, etc.).

Funcions del llenguatge no verbal

• Reforçar el llenguatge verbal.
• Expressar emocions i sentiments.
• Transmetre missatges curts, com ara “sí” o “no”.
• Mostrar la pròpia personalitat.

La comunicació vocal: to, pauses i silencis

Elements de la comunicació vocal

• To de veu: Pot contradir el significat de les paraules i transmetre emocions.
• Pauses: Poden iniciar un canvi de tema o posar èmfasi en el que diem.
• Silencis: Poden indicar mentides, dubtes, una pregunta o claredat.

La comunicació tàctil

Tipus de contacte tàctil

• Joc amorós: Petons, carícies, fregaments.
• Mostres d’amistat: Abraçades, cops a l’espatlla.
• Contactes de cortesia: Donar-se la mà.
• Altres: Agafar de la mà, estirada d’orelles.

Moviments corporals i expressió

Aspectes dels moviments corporals

• Les extremitats.
• La cara (mirada i somriure).
• Els gestos diuen més que les paraules.
• Les postures de seducció.

La proxèmica i la influència de l'espai

La proxèmica tracta de com ens influeix l’entorn, l’organització de l’espai i la situació de les persones en la comunicació.

Elements clau de la proxèmica

• El medi natural.
• La gent, les altres persones: molta/poca.
• La indumentària: aparença.
• La il·luminació i el color.
• L'acústica.
• La territorialitat: regula les nostres relacions i també és font de conflictes.

Zones de territorialitat

• Zona íntima: 0-45 cm.
• Zona personal: 45-120 cm.
• Zona social: 120-360 cm.
• Zona pública: +3,6 m.

Llenguatge natural i lògica

Què és la lògica?

La lògica és la ciència que estudia les formes vàlides del pensament, la ciència que estudia el raonament formalment vàlid o correcte.

Lògica informal

La lògica informal estudia les formes correctes de raonar tenint en compte el contingut del missatge.

Inclou l'estudi de les fal·làcies i les paradoxes.

Lògica formal clàssica

La lògica formal clàssica és la que constitueix el pensament.

Elements de la lògica formal

• Concepte: És la idea abstracta i general que resulta de captar intel·lectualment un objecte o sentiment. És la representació mental d’un objecte, pot expressar-se amb una o diverses paraules i pot ser expressat amb diferents paraules.
• Judici: Obtenim un judici quan posem dos conceptes en relació.
• Raonament: Dos o més judicis formen un raonament. És una operació que permet concloure un judici a partir d’un altre o d’uns altres que estan en connexió (inferència).

Components del raonament

• Antecedent: Un judici.
• Premisses: Diferents judicis.
• Conclusió: El judici al qual s’arriba.

Tipus de raonaments

• Analògics: Raonaments basats en una comparació, la seva conclusió és probable. Exemple: “L’any passat va fer molta calor, per tant aquest també.”
• Inductius: Generalització a partir d’uns quants elements similars. Poden ser complets (conclusió segura) o incomplets (conclusió probable). Exemple: “Com la Sara i la Júlia són bones, la seva colla també.”
• Deductius: Procedeixen del general al particular (conclusió segura). Exemple: “Tots els nens tenen 5 anys, per tant en Jaume també.”

Lògica formal

La lògica formal estudia l’estructura del raonament, prescindint totalment del contingut del missatge.

Fal·làcies lògiques comunes

1. Fal·làcia de les preguntes complexes

Preguntes que comporten suposicions amb la finalitat que l’interlocutor admeti una afirmació que pot ser utilitzada en contra d’ell.

Exemples:

• “Has deixat d’emprenyar?”
• “Ja has deixat de molestar a la meva cosina?”
• “Us penediu d’aquest crim tan horrible?”
• “Continues sent tan egoista com abans?”
• “Et penedeixes dels teus pecats?”

Tant si la resposta és “sí” o “no”, estàs admetent, potser sense voler-ho, alguna cosa.

2. Argument ad ignorantiam (apel·lació a la ignorància)

La pretensió que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit provar-ne la veritat, o a la inversa, que un enunciat és vertader perquè ningú no ha provat que és fals.

Exemples:

• “No s’ha pogut demostrar fins ara l’existència d’extraterrestres; per tant, no existeixen.”
• “Ningú ha pogut demostrar fins ara que Déu no existeixi; per tant, existeix.”
• “No s’ha pogut demostrar fins ara que el monstre del llac Ness és una mentida; per tant, el monstre existeix.”

3. Argument circular (o cercle viciós)

En la demostració d’una conclusió s’utilitza la mateixa conclusió. Amb aquests arguments no es demostra res.

Exemples:

• “La porcellana es trenca perquè és fràgil.”
• “La gasolina crema perquè és inflamable.”
• “Mercè Rodoreda escrivia novel·les perquè era escriptora.”
• “La Terra es mou perquè no està mai quieta.”

4. Argument ad hominem (contra l’home)

Pretén rebutjar l’opinió aliena atacant la persona que la manté. En comptes de refutar un argument, es produeix un atac personal contra qui l’ha expressat.

Exemples:

• “Segur que això que diu és mentida; no veus que és un sudaca?”
• “Si ho ha dit la revista Interviú no pot ser veritat.”
• “Els ecologistes diuen que hi ha un canvi climàtic, però tothom sap que els ecologistes són uns exagerats.”

5. Argument tu quoque (tu també)

Intent de rebatre les acusacions de l’altre al·legant que l’altre presenta el mateix defecte o vici que ens pretén corregir. S’acusa l’acusador d’allò mateix.

Exemples:

• “I tu què, no dius mai cap mentida?”
• “Anda que tu...”
• “El metge m’ha prohibit fumar però ell és el primer que fuma.”
• “A casa em diuen que no renegui, però ells ho fan constantment.”

6. Argument ad verecundiam (apel·lació a l’autoritat)

Defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, recorrent únicament a una autoritat que la defensa o l’ha defensada (intent de suprimir les respostes crítiques que se li poden presentar).

Exemples:

• “No diguis això, que el president del partit no ho creu.”
• “Això és així perquè ho va dir Aristòtil.”
• “Doncs sí, segur, ja ho va dir Nostradamus.”
• “Si aquest personatge famós ho aconsella, me’n compraré un d’igual.”
• “Ho han dit a la televisió, per tant ha de ser cert.”

7. Argument ad baculum (el bastó)

Presentar algun tipus d’amenaça com a raó.

Exemples:

• “Si no em voteu a mi, el país serà una calamitat.”
• “No pots suspendre cap matèria, si no, deixaràs de sortir els dissabtes.”
• “O m’expliques tota la història, o ja et pots oblidar de mi.”
• “T’has de posar el casc si agafes la moto, perquè si no, et multaran.”

8. Argument ad populum (al poble)

S’utilitza com a recurs per a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones. Són arguments demagògics o arguments de xantatge afectiu. Molt utilitzats en publicitat i en el món de la política, sobretot en els discursos electorals.

Exemples:

• “X, per a gent intel·ligent.”
• “Voteu-nos, que us farem un món millor!”
• “Per què em fas això, amb el que jo t’estimo?”

9. Argument ex populo

Defensa d’un punt de vista determinat al·legant que tothom està d’acord amb aquesta opinió. Tenen força persuasiva.

Exemples:

• “Tothom diu que tots els polítics són corruptes; per tant, tots els polítics són corruptes.”
• “Tots els meus amics diuen que aquest grup és molt bo, per tant ha de ser molt bo.”
• “M’has de deixar sortir fins a les 4 de la matinada; tots els pares ho fan.”
• “La majoria de la classe no fa els deures, per tant no deu ser important fer-los.”

10. Fal·làcia de la falsa causa (post hoc, ergo propter hoc)

Per la simple coincidència entre dos fenòmens s’estableix que un és causa de l’altre (s’estableix una conclusió sense bases suficients). És la base de les supersticions.

L’esdeveniment “B” es produeix després de l’esdeveniment “A”; per tant “A” és causa de “B”.

Exemples:

• “Venint cap a l’institut m’he creuat amb un gat negre, i a l’entrar a classe he relliscat i m’he fet mal; per tant el gat és la causa de la meva caiguda.”
• “Com que un gran nombre de persones mor al llit, queda clar que estirar-se al llit és perillós.”
• “Primer veiem el llamp i després sentim el tro; per tant, el llamp és la causa del tro.”

11. Fal·làcia del fals dilema

Es dóna quan s’exposa a l’auditori la necessitat d’optar entre dues opcions, quan en realitat n’hi ha més. Reduir les opcions possibles a dues.

Exemples:

• “En les properes eleccions només podeu votar al PP o al PSOE; vosaltres mateixos.”
• “O estàs amb mi o estàs contra mi.”
• “Estudies o treballes?”
• “Ets del Barça o del Madrid?”
• “Cal triar entre llibertat o seguretat.”

12. Fal·làcia per ambigüitat

Es dóna quan una paraula que es pot prendre en dos sentits apareix en un argument.

Exemples:

• “No et vindré a veure perquè la bèstia de la teva germana em fa molta por.”
• “Les estrelles brillen en el firmament. La Rosalía és una estrella. Per tant, la Rosalía brilla en el firmament.”
• “Els monos no saben parlar. L’Abelard és mono. Per tant, l’Abelard no sap parlar.”

13. Fal·làcia de la generalització precipitada

A partir d’unes poques dades (clarament insuficients) o de casos no adequats establim una generalització; és la base de molts prejudicis.

Exemples:

• “Els catalans són tots uns agarrats.”
• “Tinc dos amics andalusos que tenen molta gràcia. Per tant, tots els andalusos tenen molta gràcia.”
• “Totes les persones que viuen a Amèrica són americanes.”

14. Argument per tradició

Donar per assentada una cosa perquè sempre s’ha fet així.

Exemples:

• “Segur que serà advocat com el seu pare, el seu avi, el seu besavi...”
• “Si tothom es casa per l’església, tu també ho has de fer.”
• “Les meves cosines no volen marxar, perquè la família ha viscut sempre aquí.”