Comparació de l'ànima en Plató i Descartes: dualisme i immortalitat

Resumen

El text compara la concepció de l'ànima en Plató i Descartes, dos filòsofs que veuen l'home com una unió de cos i ànima. Explica les coincidències sobre la immortalitat i el paper de l'ànima com a principi del coneixement, així com les diferències sobre la reencarnació, la vida del cos, la divisibilitat de l'ànima i la seva relació amb el cos.

Puntos clave

Plató i Descartes conceben l'home com una composició dualista de cos i ànima.
Tots dos consideren l'ànima immortal i principi del coneixement.
Plató defensa la reencarnació de l'ànima; Descartes no, perquè l'ànima és una substància individual i independent.
Per a Plató, l'ànima és el principi vital; per a Descartes, el cos és una substància independent que pot viure i moure's sense ànima.
Plató divideix l'ànima en tres parts: NOUS (racional), THYMOS (irascible) i EPITHYMIA (concupiscible).
Descartes considera l'ànima indivisible i la localitza a la glàndula pineal, al centre del cervell.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Comparació de l'ànima en Plató i Descartes

Ambdós filòsofs tenen una concepció de l'home semblant, el veuen com una composició dualista: cos i ànima. Descartes creu que l'ànima és immortal i és el principi del coneixement, igual que Plató. Però, a diferència de Plató, Descartes no sosté que l'ànima reencarni d'un cos a un altre perquè considera que és una substància individual i independent. A més, segons Plató, el cos cobra vida perquè l'ànima ho permet, ja que és el principi vital. En canvi, Descartes manifesta que el cos és una substància independent de l'ànima. És a dir, per a Descartes, l'ànima no és el principi vital perquè, com el cos ocupa una extensió i és una substància independent, pot viure i moure's. Per exemple, considera que els animals no tenen ànima, així i tot estan vius i es poden moure.

També coincideixen en el fet que el cos, al ser mortal, és inferior a l'ànima, que és immortal. Però la causa d'això és diferent per a cada filòsof. D'una banda, Plató considera que l'ànima és superior perquè prové del món perfecte de les idees, mentre que el cos pertany al món sensible. D'altra banda, Descartes contempla el cos amb inferioritat perquè està subjectat a les lleis de la mecànica i de la física, en canvi, l'ànima no ho està i per això és lliure.

Una última diferència és que per a Plató l'ànima és divisible i per a Descartes és indivisible. Plató representa l'ànima com un carro alat en el qual es diferencien tres parts:

La NOUS (l'ànima racional) que dirigeix la vida de la persona mitjançant l'ús del coneixement teòric.
La THYMOS (l'ànima irascible) que és conduïda pels plaers espirituals.
La EPITHYMIA (l'ànima concupiscible) que és conduïda pels plaers físics o mortals.

Llavors, l'ànima racional és la veritable ànima que busca el coneixement, mentre que les altres dues són mortals i representen la relació de l'ànima amb el desig del cos.

Descartes, en canvi, considera que l'ànima és indivisible, i la relaciona amb el cos pel fet que el paper que realitza l'ànima sobre nosaltres és actiu i la seva "seu" es localitza al centre del cervell, concretament en l'anomenada glàndula pineal. Per això, la unió entre les dues parts és molt estreta perquè l'ànima sent com seves les sensacions i els sentiments del cos. Per demostrar això.

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre l'ànima de Plató i la de Descartes?

Per a Plató l'ànima és divisible en tres parts i és el principi vital que anima el cos. Per a Descartes l'ànima és indivisible, no és el principi vital i el cos és una substància independent.

Què coincideix entre Plató i Descartes sobre l'ànima?

Tots dos consideren que l'ànima és immortal, que és superior al cos mortal i que és el principi del coneixement.

On localitza Descartes l'ànima?

Descartes situa la seu de l'ànima al centre del cervell, concretament en la glàndula pineal.