El Carrer de les Camèlies: Anàlisi, Personatges i Temes Clau
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,34 KB
El Carrer de les Camèlies: Una Novel·la Iniciàtica
El Carrer de les Camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.
La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins a assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.
Estil Narratiu
La novel·la està escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, és la protagonista. Això significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perquè no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perquè ens explica personalment la seva impressió de la realitat sense cap interferència externa que la delimiti. Aquesta impressió de vida explicada, (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblança gràcies a l'estil col·loquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novel·les.
Personatges Principals
- Cecília: Comença una ratxa de sort, té molts diners i viu bé. Porta tots els seus diners amagats a la roba interior. Se li nota a la cara que s'ha fet gran, encara que no té cap arruga.
- Monja: Té les galtes enceses com de pagesa i mans de reina. Cuidava la Cecília al pis de l'Esteve quan ella està malalta.
- Carmela: És una mica com la Paulina però més bufona, amb els cabells pentinats enlaire, prima com un cuc i de tot just divuit anys. Cuidava la Cecília al pis de l'Esteve i va viure amb ella quan la casa és d'aquesta.
- Esteve: És el senyor del cafè de les falgueres que quan s'assabenta que la Cecília no té casa ni família se l'emporta. Era arquitecte, però la Cecília no va voler saber res d'ell perquè s'estimava més no saber-ho.
- Senyora Constància: És la senyora que vivia a l'altre mig pis de quan la Cecília estava amb el Marc. Es sorprèn molt de tornar-la a veure. Li cerca uns nebots seus a la Cecília.
- Ignasi: Té cara, pit i braços coberts de pigues i sempre volia que la Cecília li passés la mà pel front perquè la trobava fresca. És el primer nebot que li presenta la senyora Constància, deixa uns diners a compte i està tres anys amb la Cecília fins que es casa.
- Estanislau: És petit i prim, anava molt net, semblava que l'haguessin escatat de net que anava. És el segon nebot de la senyora Constància i li regala a Cecília una diadema de brillants que ella no li torna quan el deixa.
- Paulina: S'ha casat amb el senyor de Tarragona, s'estima molt el fill d'aquest i passa molta pena perquè la seva família li vol prendre, ja que no consentien al senyor de Tarragona que s'hagi casat amb una dona amb la que mantenia relacions mentre la seva dona encara era viva.
- Martí: És un home ja gran, té els cabells grisos, anava elegant que matava, era polític i li va regalar un pis i un collaret de brillants a la Cecília.
- Cosme: S'ha fet ric, té el millor hotel de tota la costa i no sap què fer amb els diners. Encara viu a la fonda i continua estant molt enamorat de la Cecília.
- Vigilant: És molt vell i té els ulls entre color d'avellana i verd fosc. Ja s'ha retirat i viu amb la seva filla al barri on havia estat vigilant. Enyora molt la vida nocturna.