Corts, Generalitat i conflictes socials a la Catalunya medieval

Resumen

El document explica les institucions polítiques de la Catalunya medieval, com les Corts i la Generalitat, i el seu paper en l'aprovació d'impostos i lleis. Després tracta la crisi del segle XIV, la revolta remença, el Compromís de Casp i els enfrontaments socials entre la Biga i la Busca a Barcelona.

Puntos clave

Les Corts catalanes aprovaven els nous impostos sol·licitats pel rei i les lleis que proposava.
Les Corts estaven formades per noblesa, clergat i burgesia, i eren convocades pel rei.
La Generalitat (Diputació del General) va néixer al segle XIV i executava les decisions de les Corts, defensava les constitucions i recaptava impostos.
La crisi del segle XIV va provocar pesta, males collites, despoblament rural i l'abandonament de masos (masos rònecs).
Els mals usos eren obligacions dels camperols que van generar la revolta remença; els senyors s'hi van oposar.
Al Compromís de Casp es va escollir Ferran d'Antequera, iniciant la dinastia dels Trastàmara, que va entrar en conflicte amb les institucions catalanes.
A Barcelona, la Biga (patriciat urbà) i la Busca (burgesia mitjana i artesans) es disputaven el control del poder municipal.

Ponte a prueba

Funció de les Corts Catalanes

Les Corts Catalanes tenien la funció principal d'aprovar els nous impostos que eren sol·licitats pel monarca per cobrir les seves necessitats financeres. A més, aprovaven les lleis proposades pel rei.

Composició i Objectius de les Corts

Formaven part: La noblesa, el clergat i la burgesia.
Convocatòria: Eren convocades pel rei.
Objectiu: Presentar queixes i peticions al rei, que les havia de concedir o denegar abans de l'aprovació dels subsidis que sol·licitava.

La Generalitat de Catalunya

La Generalitat, o Diputació del General de Catalunya, va néixer al segle XIV. Les seves funcions principals eren:

Executar les decisions de les Corts.
Defensar les constitucions i lleis catalanes.
Recaptar impostos i gestionar serveis.

Conseqüències de la Crisi del Segle XIV

La crisi del segle XIV va tenir un impacte profund a Catalunya. Molts habitants del camp van morir a causa de la pesta o per males collites, i molts altres van deixar les terres per emigrar a la ciutat, provocant un greu despoblament rural.

Masos Rònecs i Reacció Senyorial

Masos Rònecs: Eren les masies que havien quedat abandonades, ja fos perquè els pagesos havien mort o perquè havien emigrat a la ciutat.
Reacció Senyorial: Davant la davallada dels ingressos agraris, molts senyors van reaccionar engrandint els seus dominis, augmentant la pressió fiscal i endurint les condicions dels pagesos a través dels mals usos.

Els Mals Usos i la Revolta Remença

Els mals usos eren obligacions a les quals estaven subjectes els camperols, sorgides durant el procés de feudalització. Els pagesos es van revoltar per demanar la fi d'aquests abusos. Els senyors, però, es van oposar a negociar l'abolició dels mals usos amb el Gran Sindicat de Remença.

El Compromís de Casp i l'Arribada dels Trastàmara

Amb la mort del rei Martí I l'Humà sense descendència, els representants d'Aragó, València i Catalunya es van reunir a Casp per escollir un nou monarca entre Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera. Aquest últim va ser l'escollit, donant lloc al cèlebre Compromís de Casp.

Conflicte amb les Institucions Catalanes

L'arribada de la dinastia dels Trastàmara va significar l'inici d'un enfrontament amb les institucions catalanes, com les Corts i la Diputació del General. Aquestes reclamaven el manteniment del pactisme com a forma de govern, mentre que els nous monarques volien reforçar l'autoritat reial sobre els grups privilegiats i les oligarquies urbanes.

Conflictes Socials a Barcelona: Biga i Busca

A Barcelona, hi va haver enfrontaments entre dos grups socials que volien aconseguir el control del poder municipal:

El grup de la Biga: Format pel patriciat urbà (banquers i rics comerciants), que controlaven el govern municipal i tenien poder a les Corts i a la Generalitat.
El grup de la Busca: Format per la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants, amb l'objectiu d'aconseguir representació al Consell de Cent.

Preguntas frecuentes

Quina era la funció principal de les Corts Catalanes?

La funció principal de les Corts era aprovar els nous impostos que el monarca sol·licitava per cobrir les seves necessitats financeres. També aprovaven les lleis proposades pel rei.

Què va fer la Generalitat de Catalunya?

La Generalitat, o Diputació del General, va executar les decisions de les Corts, va defensar les constitucions i lleis catalanes, i va recaptar impostos i gestionar serveis.

Què eren els mals usos?

Els mals usos eren obligacions a les quals estaven subjectes els camperols, sorgides durant el procés de feudalització. Els pagesos es van revoltar per demanar-ne la fi.

Qui va ser escollit al Compromís de Casp?

Al Compromís de Casp va ser escollit Ferran d'Antequera, entre ell i Jaume d'Urgell, després de la mort de Martí I l'Humà sense descendència.