El cervell humà: història, evolució i funcions

1. Breu Història del Cervell

Aristòtil pensava que el cervell servia per refredar la sang i que l'ànima residia al cor. Aquesta visió central del cor va prevaler fins al segle XVII. Un temps abans, però, ja Hipòcrates de Cos (460-370 aC), el pare de la medicina, s'havia adonat que alguns malalts que havien rebut un cop al cap desenvolupaven epilèpsia, malaltia mental que es considerava sagrada. Hipòcrates, en canvi, va considerar que l'epilèpsia era deguda a un mal funcionament del cervell.

Al segle III aC es creia que els nervis eren canonades per les quals hi passaven distints tipus d'esperits, idea que va arribar fins al segle XVII. Descartes, al segle XVII, parlava d'esperits animals, que s'originaven en la glàndula pineal (glàndula que controla la vigília i el son) i que definia com un vent molt subtil o com una flama pura i viva, que tenien una missió en el moviment de la màquina corporal.

Al segle XVIII Luigi Galvani (1737-1798) va observar que els músculs es mouen si s'aplica electricitat als nervis. Al segle XIX Paul Broca (1824-1880) associa una lesió cerebral a un lloc específic i símptomes propis. David Ferrier (1843-1928), cap a finals de segle XIX, va portar a terme molts estudis a partir d'estimular elèctricament l'escorça cerebral d'animals. Va ser, finalment, Santiago Ramon i Cajal (1852-1934) qui va establir que el sistema nerviós està format per unes cèl·lules individuals i independents, les neurones.

2. Els Tres Cervells Evolutius

Segons aquesta teoria, plantejada pel científic nord-americà Paul McLean el 1970, el cervell humà ha anat evolucionant des d'una part més primitiva fins al cervell actual i, malgrat que només tenim un cervell, el podem explicar en tres parts: el cervell reptilià, el cervell mamífer o sistema límbic i el neocòrtex o cervell humà. Tot i que ens serveix per al treball d'aquest taller, cal aclarir que es tracta d'una teoria que actualment s'ha vist superada. En lloc de parlar de «tres cervells», és preferible parlar de tres sistemes, doncs les diferents parts del cervell treballen juntes.

2.1 Cervell Reptilià

És el nostre cervell més antic. No té ni passat, ni futur: només té present i no aprèn dels errors. Està dissenyat per protegir-nos com a espècie i regula les conductes automàtiques: respiració, batec del cor, caminar, equilibri... Actua de forma ràpida, mecànica i inconscient.

2.2 Cervell Mamífer

És el nostre cervell emocional, el cervell que sent. Controla les emocions, la memòria, l'aprenentatge i el joc. El compartim amb tots els mamífers. Us heu fixat si podríem saber si un gos està content, trist, nerviós...?

2.3 Cervell Humà

És el cervell que ens diferencia de la resta d'animals. És el cervell que pensa, que controla els nostres impulsos i posa consciència a les nostres emocions. Té el pensament abstracte, la capacitat d'iniciativa, de raonar, de planificar, de projectar-se en el futur...