Comparació Marx i Arendt: Antropologia, Acció i Política

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,73 KB

Comparació Marx i Arendt: Antropologia i Acció

La concepció de l'ésser humà segons Marx

Marx defineix l’ésser humà d’una banda com l’activitat productiva i d’altra banda com la seva naturalesa social.

L'activitat productiva

Quan l’ésser humà realitza el seu treball. L’activitat que desenvolupa l’ésser humà és doble: a través del treball, l’ésser humà modifica la naturalesa i es modifica a si mateix. Quan transforma la naturalesa, l’humanitza. Transforma la naturalesa per poder subsistir. No existeix cap essència fixa del que és l’ésser humà, en la mesura que deixa la seva marca en les coses que transforma. Dins aquest context s’han d’entendre les paraules de Marx quan diu que “la naturalesa és el cos inorgànic de l’home”.

La naturalesa social

L’ésser humà consisteix en el conjunt de les seves relacions socials. L’ésser humà es converteix en ésser humà gràcies a les relacions socials amb els altres. El context social és un factor molt important per ser un ésser humà. Les relacions socials venen determinades per les estructures econòmiques. Has de competir amb els altres. Marx diu que el problema que hi ha és que les relacions que es donen són relacions de competència i enfrontament, i aquestes no són les que hauria de tenir l’humà. Per tant, al sistema liberal l’ésser humà es veu alienat per mor de les relacions socials que es veu obligat a tenir amb els altres. Tota la filosofia de Marx té com a objectiu alliberar l’ésser humà d’aquestes relacions, començant perquè tot ésser prengui consciència de la situació en la qual es troba.

La condició humana i la Vita Activa segons Arendt

Fou un concepte fonamental per a H.A. H.A. parla de condició humana, no de naturalesa humana; no hi ha cap essència fixa i indeterminada. L’objectiu és explicar què és el pensament polític en la modernitat. La tesi fonamental del llibre és diferenciar les 3 activitats que fem els éssers humans:

Treball (Labor)

  • Activitat pròpia de l’animal laborans.
  • És la primera activitat que realitza l’ésser humà.
  • Serveix per satisfer les necessitats bàsiques, per poder subsistir.
  • És una coacció biològica, una activitat lligada a la necessitat.
  • És una activitat repetitiva, és un cicle que el labores i llavors el consumeixes.
  • No és visible perquè no deixa rastres, ja que els seus productes estan destinats a ser consumits i a desaparèixer.
  • La condició que li correspon és la vida mateixa, la vida biològica.

Obra (Work)

  • Activitat pròpia de l’homo faber.
  • Fa referència als productes fets per l’ésser humà.
  • Són productes amb perdurabilitat.
  • Es produeixen per llavors usar-los.
  • Li pertany la condició de mundanitat, creem productes per al món on ens movem.

Acció (Action)

  • Es realitza a un espai comú, públic, que fem entre tots els éssers humans.
  • L’acció correspon a la “Vita Activa”.
  • Segons H.A., ens hi hem de dedicar, és allò que ens defineix.
  • Aquest espai comú només el podem construir a través de la paraula.
  • Som éssers que a través de la paraula mostrem les nostres diferències, però és com ens posem d’acord.
  • Per sobre de la vida contemplativa com Aristòtil.
  • L’acció sols es pot donar a la República i es distingeix per la seva llibertat constitutiva.
  • Perquè aquesta acció sigui plena requereix:
    • Pluralitat: on cada persona té idees diferents, això és riquesa i podem construir de manera sòlida aquest espai. L’acció és imprescindible i és irreversible, a més implica responsabilitat i assumir les conseqüències.
    • Natalitat: Allò que ens caracteritza és el fet de néixer, és l’aparició d’un nou ésser humà que no havia existit abans. Cada cop que neix una persona, això és innovador.

Natalitat, Pluralitat i Política en Arendt

H.A. fa una distinció entre democràcia i república. La primera comporta perills, i ella es declara partidària del republicanisme, ja que la democràcia té una sèrie de perills, els externs i els inherents (propis de la democràcia).

Democràcia vs República

  • Perills externs: l’amenaça dels totalitarismes.
  • Perills inherents: possibilitat de caure en demagògia (Idea política que consisteix a recórrer a emocions per guanyar el suport popular, freqüentment mitjançant retòrica o propaganda). Aquesta faria desaparèixer la política. Manipularia la ciutadania amb la propaganda i l’home passaria de ser lliure a ser un home de massa, on els individus no es diferencien dins la societat.
  • També critica la democràcia representativa, critica als polítics professionals, perquè segons H.A. no fan política. De fet, només es pot fer política en els espais comuns de protesta.

Fonaments de la República

Com ja hem dit, ella es declara partidària de la república, ja que considera que l’ésser humà és capaç d’autodefensar-se, capaç de tenir interès públic i comú a la cosa pública. Diu que hi ha una sèrie de coses fonamentals en la república i la democràcia:

  • Que hi hagi un espai públic que ens faci ciutadans a tots, cal construir-lo entre tots.
  • Pluralisme: reconeix que hi ha diferents partits polítics, pluralitat d’individus amb diferents punts de vista i garanteix la llibertat i la igualtat política entre les persones.