Descartes: Els Tres Arguments per Demostrar l'Existència de Déu

Descartes: Els Arguments per Demostrar l'Existència de Déu

Descartes, per demostrar l’existència de Déu, parteix de la idea de Déu com la d’un ésser absolutament perfecte.

Així doncs, el filòsof demostra l’existència de Déu mitjançant tres arguments:

1. L'Argument de la Causalitat Aplicada a la Idea d'Infinit

Aquest argument es recolza en dos aspectes:

• D’una banda, la teoria de la realitat objectiva de les idees, la qual defensa que la realitat objectiva d’una idea és la imatge que representa alguna cosa que ha de ser tan objectiva com la idea.
• D’altra banda, l’acceptació de la proposició: “del no-res, res prové”, la qual afirma que la idea és com una representació d’una cosa, que ha de tenir causa real i ser proporcional a la idea.

2. L'Argument de Déu com a Causa del Meu Ésser

Aquest argument afirma que en la meva ment hi ha una idea de perfecció infinita. Per tant, si jo fos la causa de la realitat objectiva de la idea de perfecció, la meva realitat hauria de ser proporcional a aquesta idea.

3. L'Argument Ontològic

L’argument ontològic demostra l’existència de Déu, ja que afirma que tots els homes tenen una idea de Déu i el consideren l’ésser més gran. Per tant, ha d’existir també en la realitat, perquè si no hi hagués, hi hauria un ésser superior que tindria la perfecció de l’existència.

Per tant, Déu és la garantia de la veritat dels meus pensaments clars, evidents i distints. És l’ésser sumament perfecte, el que té totes les perfeccions pensables.

Déu com a Garantia de Veritat i el Criteri de Certesa

A continuació, Descartes afirma en la primera regla del mètode que les idees amb claredat i distintes són vertaderes, ja que no es poden posar en dubte. Tanmateix, Déu, el creador, que és garantia de veritat, és infinit, etern, immutable, coneixement i poder absolut, és a dir, és perfecte.

A més, amb aquests arguments, el filòsof destrueix la «hipòtesi del geni maligne», el tercer motiu de dubte, ja que ha creat un Geni Benigne, que és Déu.

Demostració de l'Existència de les Coses Corpòries

Una vegada establerta la garantia del criteri de veritat, és a dir, l’existència de Déu, hi ha la possibilitat de demostrar l’existència de les coses corpòries, les quals percebem per mitjà dels sentits. Així és com Descartes defensa que Déu, l’ésser perfecte, no pot permetre que ens enganyem pensant que el món existeix. Per tant, el món existeix i la causa de les coses sensibles són les coses corpòries.

Doncs, per què ens equivoquem? D’on prové l’error?

Els Tres Àmbits de Realitat (Substàncies Cartesianes)

Així doncs, el filòsof ha establert tres àmbits de realitat, és a dir, tres realitats. No obstant això, per a referir-se a aquests tres àmbits, Descartes utilitza el terme substància:

• Substància Infinita (Déu)
• Substància Pensant (Res Cogitans)
• Substància Extensa (Res Extensa / Coses Materials)