Comportament humà, societat i cultura

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el 7 de Enero de 2025 en catalán con un tamaño de 6,38 KB

El comportament

És l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi.

Exemples: reflexos, instints.

Exemple: conductes apreses.

Base biològica, innata, comuna a tots els humans.
Es desenvolupa i concreta en un medi social, on:
- Els instints s'adeqüen a les pautes socials.
- S'aprèn la cultura del grup.
Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los amb flexibilitat i intel·ligència a la pràctica.
El nostre comportament resulta de la influència i la interacció social i no de l'aplicació mecànica d'allò genèticament heretat.

Sociabilitat: És la tendència o inclinació natural dels humans a viure agrupats.

Societat:

La societat és el conjunt dels humans que conviuen i es relacionen formant grups.
La societat es compon d'individus i és el producte de la interacció entre aquests individus.
Sense individus no hi hauria societat, però sense societat tampoc no hi hauria individus humans.

En societat desenvolupem les nostres capacitats humanes:
- Llenguatge.
- Raonament.
- Autonomia moral.
Encara que naixem humans, no arribaríem a ser i a comportar-nos com a persones sense el contacte amb els altres.
Per tant, els humans som fruit de la interacció social.

Cada societat té la seva cultura, és a dir, una manera de viure que inclou:
- Llengua.
- Coneixements i creences.
- Art i artefactes.
- Lleis, moral i costums.
- I molts altres aspectes de la vida elaborats, apresos i transmesos per l'ésser humà.
La cultura constitueix una espècie d'herència social, no genètica, un motlle on es desenvolupa i concreta el nostre patrimoni genètic.
El procés d'aprenentatge cultural s'anomena socialització.

Només existeix una espècie humana, però hi ha moltes cultures, cadascuna amb una llengua, unes creences, unes institucions socials i unes tradicions pròpies.
Aquesta varietat és una conseqüència de la creativitat humana i del relatiu aïllament en què s'han desenvolupat les societats.
Hi ha cultures més esteses i influents que d'altres. Però el pes o el prestigi d'una cultura és una qüestió relativa.

La cultura pot ser interpretada com un univers simbòlic, és a dir, com un conjunt de símbols que fan d'intermediaris entre l'ésser humà i el món.
Els símbols són objectes materials que representen la idea d'alguna cosa amb la qual no tenen cap relació natural.
Les paraules són símbols. També ho són les normes socials, la manera de vestir, els diners, les obres d'art, etc.
Els humans aprenem símbols, inventem símbols, els usem.
Per això s'afirma de nosaltres que som animals simbòlics i que aquesta capacitat ens caracteritza com a espècie.

Per poder entendre i usar els símbols s'ha de conèixer el seu significat.
El significat dels símbols és arbitrari. Això vol dir que ha estat establert pel capritx o la conveniència d'alguna persona.
El significat dels símbols és convencional. Això vol dir que és compartit per una comunitat, resultat del costum o de la tradició.
El significat dels símbols s'aprèn.
El significat dels símbols es pot canviar.

El llenguatge és la capacitat dels humans per comunicar-se mitjançant paraules. Les paraules són símbols.
El llenguatge en els humans és quelcom natural i universal, fruit de la complexitat del nostre cervell i la peculiar conformació dels nostres òrgans fonadors.
Les llengües són sistemes de símbols. Per mitjà de les paraules, que són símbols, podem representar la realitat, pensar les coses i comunicar-nos amb els altres humans.
Així doncs, els humans som animals lingüístics: parlem i pensem a través del llenguatge verbal.

Les paraules no representen la realitat directament, sinó que ho fan per mitjà d'un concepte o contingut mental. Concepte/paraula-realitat.
La relació entre paraula i el concepte és una relació directa. També ho és la relació entre el concepte i la realitat, però no ho és la relació entre la paraula i la realitat, que és una relació mediata.

El llenguatge verbal és un sistema: els diversos elements que l'integren estan ordenats i mantenen relacions mútues.
Les llengües humanes són sistemes il·limitats i oberts, la qual cosa significa que poden engendrar un nombre infinit d'expressions diferents.
El llenguatge humà té la propietat del desplaçament, és a dir, es pot referir a un context que no és el de les persones que parlen en el moment de la comunicació.
El llenguatge humà té la capacitat de referir-se a ell mateix.

El llenguatge serveix per comunicar-nos, però també per pensar.
El pensament s'expressa amb paraules. Les paraules són una eina molt eficaç per delimitar i aclarir el pensament.
Les paraules enriqueixen el pensament. Per identificar les coses i pensar-les necessitem paraules. Quants més mots tenim, millor és la nostra concepció de la realitat.
Hi ha una relació entre el pensament i el llenguatge, però no són el mateix. De vegades pensem sense paraules; de vegades no sabem expressar el nostre pensament.
Ara bé, no hi ha dubte que l'estructura i la riquesa del nostre llenguatge condiciona la nostra percepció de la realitat.