La Construcció de l'Estat Liberal a Espanya (1833-1840): Regències i Guerra Carlina

El Regnat d'Isabel II: La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Proclamació d'Isabel II i l'Època de Regències

• Mort de Ferran VII (1833). La Pragmàtica Sanció anul·la la Llei Sàlica, permetent la successió femenina.
• Proclamació d'Isabel II.
• Època de Regències (1833-1840): Maria Cristina.

Inestabilitat Política i Canvis Constitucionals

• Inestabilitat política, governs progressistes i moderats.
• Pronunciaments militars.
• Política centralista.
• Dues constitucions: Estatut Reial (1834) i Constitució (1837).

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Causes i Bàndols en Conflicte

El conflicte s'inicia perquè Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) vol ser rei, escalant la Primera Guerra Carlina (Isabelins vs. Carlins).

Isabelins (Liberals):

• Objectiu: Liquidació de l'Antic Règim i establiment d'una economia liberal/capitalista.
• Suports: Alta noblesa, exèrcit, funcionaris, burgesia. Centre i sud d'Espanya, i zones industrials.

Carlins (Tradicionalistes):

• Objectiu: Antiliberals, absolutistes i predomini de l'Església.
• Suports: Església i petita noblesa rural. Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó i València.

Fets i Final de la Guerra

La guerra es concentra al nord (País Basc i Navarra). Fets destacats inclouen el Setge de Bilbao (1835) i l'Expedició a Madrid (1837), amb victòria progressista.

El final de la Primera Guerra Carlina arriba amb la derrota carlina, la fugida de Carles Maria Isidre i la signatura del Conveni de Bergara (1839).

Tipus de Liberalisme

Liberalisme Polític

• Sobirania nacional.
• Divisió de poders.
• Llibertats (premsa, expressió, etc.).
• Eleccions periòdiques.

Liberalisme Econòmic

• Relacions econòmiques lliures.
• Absència d'intervenció de l'Estat.

Les Dues Ideologies Liberals: Moderats i Progressistes

Moderats

Persones d'ordre (terratinents, comerciants, intel·lectuals):

• Defensa del dret a la propietat.
• Sufragi censatari.
• Autoritat i ordre per davant dels drets individuals.
• Sobirania compartida entre Corts i Corona.
• Limitació dels drets socials i col·lectius.
• Predomini de l'Església.

Progressistes

Defensors de la llibertat (burgesos, exèrcit):

• Sobirania nacional (poder de les Corts, Corona moderadora).
• Amplis drets col·lectius i individuals.
• Enfortiment dels poders locals.
• Reforma agrària liberal.
• Menys influència de l'Església.

El Procés Constitucional (1834-1837)

L'Estatut Reial de 1834

• Sobirania reial.
• No accepta la separació de poders.
• Parlament bicameral controlat per la Corona.
• No es reconeixen llibertats individuals ni col·lectives.

La Crisi de 1835 i la Constitució de 1837

El 1835 hi ha un canvi de govern i un moviment revolucionari popular. Els liberals es divideixen en dos bàndols (moderats i progressistes). Es produeix la desamortització dels béns de l'Església i una reforma militar.

El 1836, després d'unes eleccions guanyades pels liberals i un pronunciament, s'aprova la:

Constitució de 1837

• Sobirania nacional.
• Ampliació dels drets individuals i col·lectius.
• Divisió de poders.
• Parlament bicameral.