Estat Liberal i Sufragi Censatari: Característiques i Context Històric
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,46 KB
Estat Liberal
L'estat liberal és el que sorgeix com a resultat de la Revolució Liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l'Antic Règim. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània, en la nova formació econòmica social que pot anomenar-se Nou Règim o Règim Liberal. La seva durada en el temps pot entendre's com a contínua fins a l'actualitat o limitar-se fins al període d'entreguerres, en què clarament entra en crisi. La forma d'estat no és determinant per a la seva caracterització atès que pot ser tant una monarquia constitucional, una monarquia parlamentària o una república.
Sufragi Censatari
Per sufragi censatari (o restringit) es denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són econòmics o relacionats amb el nivell d'instrucció o social o estat civil, a més del sexe, ja que era referit només als homes. El sufragi censatari també pot comportar en alguns casos que alguns ciutadans, si compleixen certes condicions, disposin de més d'un vot. El contrari és el sufragi universal, que no estableix condicions llevat de la majoria d'edat i la ciutadania. El sexe masculí va ser l'única restricció fins després de la Segona Guerra Mundial a Europa, si bé en països d'àmplia tradició democràtica, com Suïssa, el dret universal de vot per a ambdós sexes no es va obtenir fins als anys 1970.
Milícia Nacional
La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes. Per al projecte polític liberal, aquest tipus de milícies encarnava la base organitzativa d'un Estat participatiu de ciutadans armats, amb capacitat per a fiscalitzar les autoritats i resistir-se als seus mandats si els consideraven inadequats. Al costat de la Milícia Nacional, aquest projecte contemplava el caràcter electiu de tots els càrrecs públics, la descentralització territorial i el judici per jurat. En la mesura que era la nació la que estava en armes, la milícia encarnava la virtut cívica i per això era incorruptible i invencible.