Contes de Pere Calders: fantasia, ironia i fets insòlits

Característiques generals

En termes generals es tracta d’alguna cosa, una aparició, una transformació, una presència, que alteren de cop la normalitat i la tranquil·litat dels personatges. Poden ser casos de multiplicació de coses o persones, de fantasmes, d’alteració del pas del temps, de màgia o de noves teories científiques. Així doncs, els contes de Calders ens porta a través de totes les possibilitats de la imaginació i de la fantasia: fets insòlits (són o no possibles?), coses realment fantàstiques amb explicació màgica, coses absolutament absurdes, fets inexplicables, sobrenaturals que trenquen els esquemes de la lògica i del que és previsible. Tot i així, la seva narrativa no només és qualificada de gènere fantàstic. La presència de fets estranys no és més que una nova manera de fer-nos mirar la nostra realitat quotidiana. Una manera de fer-nos reflexionar sobre allò que creiem normal, mostrant-nos amb normalitat allò que considerem estrany.

Personatges i narrador

Majoritàriament, narracions en primera persona. El narrador és essencial i ens farà determinar, depenent del grau de confiança que ens inspiri, si creure’ns o no el que ens explica l’autor.

Altres vegades el narrador no és protagonista dels fets principals: fa de contrapunt a un segon personatge, amb l’intent de posar seny al que l’altre explica i de donar una explicació més satisfactòria (tot i que no sempre ho aconsegueix).

L'humor

No es tracta d’un humor groller (referències sexuals, burles barroeres sobre algú, etc.). Si hi ha burla, és dirigida a la pròpia vanitat del narrador. No busca l’acudit, la gràcia ni l’enginy sense més.

Estil i recursos lingüístics

Les paraules, els girs, les frases fetes; molts detalls inútils i aclariments marginals. Això va lligat amb la màgia: hi ha un gran pessimisme que forma part del món literari de Calders (utopies negatives).

Humorisme suau, basat en la incongruència entre el que fan els personatges i el que esperàvem que farien. La distància que hi ha entre el que es diu i el que seria adequat dir s’anomena ironia, que és el seu principal recurs humorístic. La inutilitat de l’esdeveniment fantàstic o de l’invent meravellós, o la molèstia que causen, és una forma d’ironia contra les expectatives d’il·lusió que ens fem quan ens trobem davant d’un conte així.

Característiques distintives

• Aparició de fets insòlits i sorprenents.
• Ús de la fantasia i la màgia com a recurs narratiu.
• Narració en primera persona i narradors no fiables.
• Humor suau basat en la incongruència i l’ironia.
• Detalls marginals i girs lingüístics que caracteritzen l’estil.
• Pessimisme literari i utopies negatives.