La crisi immobiliària de 2008: Causes i conseqüències

La crisi immobiliària de 2008

Productes d'inversió de baix risc

Un producte amb menys risc és més atractiu per als inversors, ja que és més fàcil recuperar la inversió. Un cop venuts aquests productes, els bancs recuperaven els diners per reinvertir-los en la compra d'altres habitatges. El problema és que molts dels que van comprar aquests actius no eren conscients del que estaven comprant (no eren conscients que compraven hipoteques que difícilment es podien tornar); l'inversor desconeixia quin era l'actiu real que havia comprat. Amb tot això, la bombolla immobiliària es va començar a inflar.

Desequilibris econòmics

El creixement econòmic a partir de l'any 2000 va produir dos desequilibris importants: el dèficit exterior i la inflació. L'any 2006, la bombolla immobiliària va començar a desinflar-se lentament quan la FED va decidir augmentar el tipus d'interès, que va passar de l'1% al 5,25%, per controlar la inflació aplicant una política restrictiva. Aquest encariment del tipus d'interès va provocar que moltes famílies endeutades no poguessin fer front a la nova quota de la hipoteca i, per tant, es va disparar la morositat dels bancs; cada cop hi havia més gent que no podia pagar la seva hipoteca. Aquest fet va provocar que el preu de la vivenda disminuís i, per tant, va esclatar la bombolla immobiliària.

Conseqüències de l'esclat de la bombolla

Per exemple, aquella gent que va comprar una casa per 100 i va demanar una hipoteca per 100, quan va esclatar la bombolla immobiliària, la seva casa va passar a valer 80 i l'hipoteca continuava sent de 100. Així, si els clients no podien fer front al pagament de la quota, el banc es quedava amb un actiu de valor inferior i havia d'assumir pèrdues.

Aquesta situació implicava que cada vegada els bancs tenien més morosos i que els actius que havien col·locat amb les hipoteques també havien perdut valor. Per tant, els bancs cada cop tenien més problemes i més pèrdues. A més a més, aquests actius financers s'havien venut per tot el món, fet que va provocar que, tot i que la crisi va començar als EUA, es va anar estenent per la resta del món.

La crisi de confiança

A partir del 2007, els bancs no van concedir préstecs ni als seus clients ni entre ells. El problema és que hi havia tanta desconfiança que es va tallar el crèdit (crisi de confiança). A partir del 2008, determinats bancs i companyies d'assegurances van fer suspensió de pagaments i això va implicar que es van nacionalitzar algunes institucions financeres, a causa de: