Les Cròniques Medievals Catalanes: Jaume I, Esclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós

Crònica de Jaume I (el Conqueridor)

Llibre dels fets - redactat als últims anys de vida del rei, obra autobiogràfica. S'inicia amb els antecedents familiars i presenta les principals dificultats del regnat. Narra les conquestes de Mallorca, València, Múrcia i el viatge de Lió per la croada. L'interès rau en els valors del protagonista: el rei busca la pau i administra justícia, i el seu paper heroic és el de conqueridor per a la cristiandat. No s'oculten els sentiments ni les emocions de Jaume I. La narració és en primera persona, amb el “nos” majestàtic i un llenguatge viu. Hi ha verisme en les confessions d'home d'estat, informació històrica sòlida i una cronologia estable. L'obra té un to intimista amb anècdotes, com la mort del fill bastard i Montcada, i fa servir expressions populars i records personals. L'obra té un sentit didàctic.

Crònica de Bernat d'Esclot

Escrita el 1283, també anomenat Bernat Escrivà, abasta un període històric més ampli. Està dividida en dues parts: la primera tracta els regnats dels reis anteriors a Pere II, la unió de Catalunya i Aragó, i la conquesta de Mallorca, amb poca rigurositat històrica ni cronològica. La segona part se centra en el regnat de Pere II, amb un retrat heroic i l'alliberament de Catalunya, amb gran rigor històric, geogràfic i cronològic. Hi ha impersonalitat de l'autor, fredor davant fets cruels, expressa els sentiments dels personatges i la influència sobre Muntaner.

Crònica de Ramon Muntaner

Escrita entre 1325 i 1328, Muntaner va estar lligat des de petit a la família comtal. És la més extensa i comença amb el naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Ressegueix les memòries i relacions que va tenir amb el casal de Barcelona, la participació en la conquesta de Menorca, amb els almogàvers. Se centra en fets reals, amb un monarquisme que exalta els veritables models cristians (justícia i llibertat), l'exaltació de la unitat política i l'elogi de la llengua catalana. El llenguatge és narratiu, àgil i viu, amb interpel·lacions com “què us diré?”, i usa un llenguatge vulgar. Està dividida en tres parts: la primera resumeix els regnats de Jaume I, Pere II i Alfons II; la segona tracta el regnat de Jaume II (guerres de Sicília i Calàbria); i la tercera, la coronació d'Alfons III. Va ser escrita per ser llegida als prínceps, per mostrar els mèrits davant la cort, amb diàleg amb el lector i influència en el Tirant lo Blanc.

Crònica de Pere el Cerimoniós

S'inspira en el Llibre dels fets (Jaume I), amb la presentació dels antecedents familiars i els afers del seu regnat (guerra amb Gènova, Castella, reintegració de Mallorca), tot justificant la seva política. Es diferencia de les altres perquè no presenta el to heroic, sinó crueltat i intriga. Està redactada a partir de documents oficials. Dos aspectes l'acosten a Jaume I: l'ús d'expressions en altres llengües i els records personals, i l'ús del “jo” majestàtic. L'estil és correcte, sec i acurat.