Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Poesia de Postguerra

Vicent Andrés Estellés i les seves aportacions a la poesia

Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra».

L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.

En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és un discurs absolutament digne amb què formula una crònica amarga i, al mateix temps, esperançada.

El llenguatge literari d'Estellés

Fidel a les seves arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre:

• La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment la d’Ausiàs March.
• La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana/valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX.
• La llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida.

Vicent Andrés Estellés és una veu valenciana personalíssima en el conjunt de la literatura catalana contemporània. Gràcies al seu estil, a l'ús lúcid del llenguatge i a la formulació personal, es llegeix amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.

Tendències de la poesia de postguerra fins als anys 70

Als primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou possible construir una infraestructura cultural; aparegueren les primeres editorials i revistes literàries valencianes de postguerra.

Alguns poetes valencians del «Grup poètic de postguerra» es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

• Allunyament de la realitat.
• Punts de vista religiosos i humanistes.
• Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i la vida.

En sintonia amb la poesia realista, la «Nova Cançó» es convertí ben aviat en un fenomen de masses.