Cronologia i Conceptes Clau del Regnat de Carles IV

Cronologia del Regnat de Carles IV

1788 - Inici del regnat de Carles IV

1793-1795 - Guerra Gran

1795 - Pau de Basilea

1805 - Batalla de Trafalgar

1808 - Abdicacions de Baiona. Inici de la Guerra del Francès

1810 - Convocatòria de Corts

1812 - Constitució de Cadis

1813 - Tractat de Valençay

1814 - Retorn de l'absolutisme

1820 - Cop d'Estat de Riego

1823 - Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

1830 - Pragmàtica Sanció

1833 - Mort de Ferran VII

Conceptes Clau

Regència

Govern d'un Estat durant la minoria d'edat, l'absència o la incapacitat del rei legítim.

Milícia Nacional

Unitats armades al marge de l'exèrcit regular organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme, i els seus comandaments eren elegits per les tropes.

Maçoneria

Societat secreta d'origen medieval. Al segle XVIII els maçons van donar suport als principis il·lustrats i van ser-ne uns grans difusors. Van propugnar activitats clandestines liberals contra l'absolutisme amb la restauració absolutista.

Pronunciament

Aixecament militar liberal on un cap militar es pronunciava a favor de la Constitució i esclataven revoltes, en suport de la insurrecció, per aconseguir forçar un canvi polític.

Guerres Napoleòniques

Conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. Van ser conflictes provocats durant la Revolució Francesa. Van durar entre el 1792 i el 1815, i sovint s'anomenen "la Gran Guerra".

Afrancesats

Minoria d'espanyols que van col·laborar amb la monarquia de Josep I Bonaparte.

Front Patriòtic

Format per la majoria de la població. Eren els opositors a la invasió. Hi havia posicions diferents: la noblesa i el clergat, els il·lustrats i els liberals.

Constitució

El 1810, el sector liberal va aconseguir formar una cambra única, amb sobirania nacional. El 19 de març de 1812 es va publicar la Constitució.

Guerrilla

Escamots locals d'uns 30 a 50 membres, tots pagesos, artesans, estudiants. Comandats per un cap, que eren militars o clergues.

Juntes

Juntes d'armament i defensa, reaccionaven davant el buit del poder creat per les abdicacions de Baiona i que van esdevenir organismes de govern alternatius a la monarquia de Josep I.

Liberalisme

Volien un nou sistema polític, basat en una constitució com a norma suprema. En la sobirania nacional, la divisió de poders, les institucions representatives i l'abolició dels privilegis estamentals.

Malcontents

Guerra que va esclatar el 1827. Van ser els liberals catalans que estaven molt descontents amb l'actuació dels sectors reialistes.

Milícia Nacional

Conjunt dels cossos sedentaris d'organització militar, compostos d'individus de l'ordre civil i instituïts a Espanya durant les lluites polítiques del segle XIX per la defensa del sistema constitucional.