Republicanisme, Lerroux i moviment obrer a inicis del segle XX

Resumen

El document repassa l'evolució del republicanisme a Espanya a inicis del segle XX, des del nou republicanisme reformista fins a la Unió Republicana i el lerrouxisme a Barcelona. També explica la reconfiguració del moviment després de les eleccions de 1907 i la Setmana Tràgica, així com mecanismes de control obrer com el Consell de Treball.

Puntos clave

El nou republicanisme era un ampli moviment social, reformista, que agrupava sectors de les classes mitjanes.
La Unió Republicana (1903–1905) va obtenir suport a Madrid, Barcelona i València, amb Alejandro Lerroux com a figura destacada.
Lerroux feia servir discursos radicals, demagògics i anticlericals i va atraure sectors populars de Barcelona amb demandes com la jornada de 8 hores.
Les eleccions de 1907 van dividir la Unió Republicana: una part es va integrar a Solidaritat Catalana i el sector lerrouxista va fundar el 1908 el Partit Republicà Radical.
Després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre influència a Catalunya i es va establir a Madrid.
El Consell de Treball va regular salaris, condicions de treball i la negociació entre patrons i treballadors, amb l'objectiu de frenar la conflictivitat laboral.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Frenar la conflictivitat laboral i Consell de Treball

Frenar la conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer — Consell de Treball: reglamentava salaris, condicions de treball i la negociació entre patrons i treballadors. L'UGT va col·laborar però, després, se'n va retirar; la CNT no va participar.

Finalitat: institucionalitzar un nou règim. 1927 — Assemblea Nacional Consultiva (funció consultiva).

Republicanisme: grup d'oposició política

2.1/2.2: Republicanisme — principal grup d'oposició política — minoria parlamentària al Congrés de Diputats.

Segle XX — evolució: el republicanisme històric i els líders hegemònics del període anterior perden protagonisme.

Nou republicanisme: característiques i finalitat

Nou republicanisme — característiques principals:

Ampli moviment social.
Caràcter reformista.
Agrupa sectors de les classes mitjanes.

Finalitat: unitat del republicanisme, exemplificada en la «Unión Republicana». Nicolau Salmerón: restaurar la Constitució de 1869, proclamar la república i convocar Corts constituents.

Unió Republicana (1903–1905) i Lerroux

1903/1905: la Unió Republicana va obtenir suport a Madrid, Barcelona i València. Hi destaca la figura d'Alejandro Lerroux.

Lerroux feia servir discursos radicals, demagògics i anticlericals; va atraure sectors populars de Barcelona fent ressò de demandes com la jornada de 8 h. Era, a la vegada, anticatalanista i vinculava aquest moviment als interessos de l'església i la burgesia.

Eleccions de 1907 i reconfiguració

Eleccions de 1907: la Unió Republicana s'aproxima al catalanisme. Una part s'integra a la candidatura catalanista Solidaritat Catalana; l'altra part (sector lerrouxista) la rebutja. El líder s'en va i el 1908 funda el Partit Republicà Radical, amb importància del suport social.

Després de la Setmana Tràgica i canvi de trajectòria

1910: després de la Setmana Tràgica perd influència a Catalunya; Lerroux modifica el seu discurs i s'estableix a Madrid.

A València, Blasco Ibáñez impulsa el denominat «blanquisme», un moviment populista i anticlerical semblant al lerrouxisme.

Definicions

Reformisme dinàstic: Sèrie de reformes regeneracionistes portades a terme pels governs dinàstics al marge de les classes populars.
Tancament de caixes: Moviment de protesta dels comerciants catalans contra la pujada d’impostos, consistent en donar de baixa els establiments comercials per no haver de pagar taxes.
Govern de concentració: Òrgan màxim del poder executiu integrat per partits diversos per fer front a una situació excepcional. El Govern Nacional de Maura de 1918 incloïa tots els caps parlamentaris dels partits monàrquics.

Preguntas frecuentes

Qui va ser Alejandro Lerroux?

Alejandro Lerroux va ser la figura destacada de la Unió Republicana. Feia servir discursos radicals, demagògics i anticlericals, i va atraure sectors populars de Barcelona.

Què va fer el Consell de Treball?

El Consell de Treball reglamentava salaris, condicions de treball i la negociació entre patrons i treballadors. L'UGT hi va col·laborar però després se'n va retirar, i la CNT no hi va participar.

Què era el blanquisme?

El blanquisme era un moviment populista i anticlerical impulsat a València per Blasco Ibáñez, semblant al lerrouxisme.