Descartes: Idees, Proves de Déu i la Teoria de les Substàncies

La Classificació de les Idees en Descartes

Descartes investiga tres tipus d’idees:

• Idees Adventícies o Adquirides

  Idees que provenen de fora, de l'experiència sensible, de la meva percepció del món o de l'ensenyament. Aquestes idees poden resultar errònies.

• Idees Factícies o Artificials

  Idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres mateixos, per exemple: el centaure.

• Idees Innates o Naturals

  Idees que no procedeixen de la percepció dels objectes exteriors sinó que emergeixen de la pròpia facultat de pensar. Mitjançant les idees innates, Descartes troba la veritat de l’existència de Déu.

Les Proves de l'Existència de Déu

Descartes diu que la idea de Déu, equivalent a la idea d'infinit, es troba dins la nostra ment de forma innata. La seva existència es demostra mitjançant tres arguments:

Argument de la Infinitud

La idea d’infinit necessita una causa adequada, i aquesta causa és Déu, ja que ell és infinit.

Argument de la Causalitat Aplicada al Jo

El jo és finit i imperfecte. Si és així, ha de ser creat per algú infinit: Déu.

Argument Ontològic (Prova a Priori)

Aquest argument constitueix una prova a priori basada en la idea que Déu és inseparable de la seva gran propietat: l'existència. L'existència és una perfecció inherent a l'ésser perfecte.

La Teoria de les Substàncies Cartesianes

Definició de Substància

Descartes defineix la substància com una realitat que no precisa de cap altra per existir.

Les Tres Substàncies

Descartes diu que, com que Déu és omnipotent, és capaç de crear dues substàncies diferents. Les tres substàncies són:

• Déu (Res Infinita)
• El Jo (Res Cogitans o substància pensant)
• El Món (Res Extensa o substància extensa)

Res Extensa (El Món i el Cos)

El món, que inclou el nostre cos, és una substància que es caracteritza per l'extensió.

Comparació Filosòfica: Descartes i Plató

Tots dos filòsofs comparteixen punts clau, tot i que amb matisos importants:

• El Coneixement Innant

  Els dos defensaven que el coneixement és innat. Per a Plató, això significa que les idees les coneix la meva ànima des d'abans d'estar unida al cos (reminiscència), mentre que per a Descartes, les idees veritables són connaturals a la meva raó.

• El Dualisme de l'Home

  Els dos defensaven la dualitat de l'home (ànima i cos). L'ànima de Plató és de naturalesa ideal i preexisteix a la seva unió amb el cos, mentre que per a Descartes, l'ànima és pur pensament (Res Cogitans).

• Idealistes i Veracitat de les Idees

  Als dos podríem qualificar-los d'idealistes, atès que reserven a les idees el més alt grau de veracitat.

  • Per a Plató, les Idees tenen una “realitat separada”, una existència real fora de mi.
  • Per a Descartes, són, fonamentalment, contingut mental; estan en el meu pensament.

• Racionalisme i Mètode

  Tots dos són autors racionalistes perquè sostenen que és mitjançant la raó, i no els sentits, que s'aconsegueix el coneixement veritable. No obstant això, per a Plató, el coneixement és record, mentre que per a Descartes és raonament.