Descartes: la raó i els sentits com a font del coneixement (Selectivitat)

Resumen

El fragment de les Meditacions metafísiques (VI) de Descartes planteja que els sentits només ens indiquen què ens agrada o ens fa mal, i que el coneixement de la veritat de les coses exteriors pertany a la ment. Hi apareixen exemples com la mida aparent d'una estrella i la calor del foc, que mostren que la sensació no garanteix el coneixement de la realitat. Es tracta d'un examen de Selectivitat amb preguntes de comprensió, significat de termes i interpretació.

Puntos clave

Els sentits ens ensenyen a fugir del dolor i buscar el plaer, però no a conèixer les coses externes.
El coneixement de la veritat de les coses pertany només a la ment, no al compost de ment i cos.
L'estrella i la flama produeixen una impressió semblant a l'ull, però la mida real no es dedueix de la sensació.
La calor i el dolor que sentim quan ens acostem al foc no són propietats que hi hagi al foc.
Per a Descartes, la justificació última de tot coneixement rau en la raó i no en els sentits.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Selectivitat Setembre 2011 (Sèrie 2)

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que m’indueixi a creure que no és més gran que aquest foc, sinó que simplement ho he jutjat així des de petit sense cap fonament racional. I si bé quan m’acosto al foc sento calor, i si m’hi acosto una mica més també sento dolor, no hi ha cap raó que em pugui convèncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.

DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

i) Tot coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits.

(ii) Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) «ment»

b) «cos»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Ja que és només a la ment […] i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

(i) Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes

(ii) Paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes

(iii) Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó

Preguntas frecuentes

Què defensa Descartes sobre el paper dels sentits en el coneixement?

Descartes sosté que els sentits serveixen per guiar la conducta (fugir del dolor i buscar el plaer), però no ens ofereixen el coneixement de la veritat de les coses exteriors. Aquest coneixement correspon a la ment que examina les coses amb atenció.

Quins exemples utilitza Descartes en el text?

Utilitza l'estrella i la flama d'una espelma, que semblen de mida diferent però proporcionen una impressió similar, i la calor i el dolor que sentim en acostar-nos al foc, que no són propietats del foc.