La Descolonització: Causes, Etapes i Independència de l'Índia

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,67 KB

Causes de la descolonització

Factors ideològics

  • Estimulació d'un sentiment antioccidental i foment de les aspiracions d'independència.
  • Difusió d'ideals de llibertat i democràcia.
  • Derrota de França i Gran Bretanya per part de l'Eix.
  • Naixement de dues noves potències: els EUA i l'URSS.
  • Paper de les organitzacions internacionals, com l'ONU, contràries al colonialisme.
  • Posició anticolonialista dins de la pròpia metròpoli i per part de l'Església.

Factors econòmics

  • Escassa rendibilitat econòmica i política dels imperis: els rendiments obtinguts no compensaven els costos polítics.

Moviments nacionalistes a les colònies

  • Expansió de moviments nacionalistes arreu de les colònies.
  • Creació de partits comunistes després de la 3a Internacional.
  • Fundació d'ideologies estrictament nacionalistes i reivindicació de la identitat religiosa.
  • Molts líders carismàtics van ser educats en universitats europees.

Etapes de la descolonització

1a etapa: Les primeres independències

EUA d'Indonèsia (1949), Índia (1947), Birmània (1948), Pakistan Occidental (1947), Cambodja (1954), Vietnam (1954), Filipines (1946), Taiwan (1945), Corea del Nord i Sud (1945), Madagascar (1947).

2a etapa: Conferència de Bandung

Txad, Congo Belga, Nigèria (1960), Ghana (1957), Sierra Leone, Tanganyika (1961), Uganda (1962), Kenya (1963), Costa d'Ivori, Senegal, Gabon, Mali.

3a etapa: Descolonització tardana

Sud-àfrica (1994), Zimbabwe (1980), Algèria, Moçambic, Guinea Bissau (1990).

La independència de l'Índia

Va ser el primer focus nacionalista de l'Imperi Britànic. Des del període d'entreguerres, existia el Partit del Congrés que reivindicava la independència, així com la formació de la Lliga Musulmana per Ahmet Jinnah per a la creació d'un estat propi.

El procés d'independència es va accelerar després de l'arribada al poder a Anglaterra d'Attlee, que va fixar el 1948 com l'any límit per abandonar la colònia. El procés de cessió del poder es va iniciar després de la reunió entre Mountbatten i la Lliga Musulmana, sent revalidat pel Parlament britànic el 1947.

Malgrat la independència, va persistir una política repressiva. L'antiga colònia britànica va quedar dividida en dos estats, fet que va comportar elevats costos i enfrontaments entre musulmans i hindús que van estar a punt de generar una guerra civil. Finalment, els litigis fronterers van ser una de les constants desafiaments armats.