Josep Maria Benet i Jornet i Joan Fuster: Teatre, Televisió i Assaig

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Televisió

Obra Teatral i Relació amb el Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va contribuir a la renovació del teatre de text. També és important com a guionista televisiu.

Una vella, coneguda olor, la seva primera obra, té un caràcter realista.

Entre 1965 i 1977, va publicar títols com a protesta al·legòrica sobre la societat occidental.

A partir de 1977, Benet va retornar a un tipus de teatre més realista i alhora innovador, amb elements del teatre èpic. Aquest model es basa en el "distanciament" entre l'espectador i la història, i s'intenta evitar la identificació amb els personatges i aconseguir posar l'accent en les idees que es plantegen (més que en els fets). Això permet oferir propostes d'una gran potència ideològica i filosòfica que fan possible la denúncia social.

Des dels anys 80 fins ara, ha compaginat l'escriptura teatral amb els guions de televisió d'algunes sèries de gran èxit. En aquestes creacions conjuga el realisme amb ingredients de la comèdia.

En paral·lel, l'any 1985 va publicar obres on enfrontava l'individu amb la societat. El 1991 va publicar una obra centrada en el món interior dels personatges, amb diàlegs enigmàtics i monòlegs.

Benet i Jornet ha tingut l'habilitat de dur a terme projectes teatrals i televisius d'índole molt diversa, sempre amb un gran rigor i una notable capacitat d'influència.

Joan Fuster: L'Assaig i la Seva Repercussió

Valoració de la Repercussió en el Context de l'Època

Des de Sueca, Joan Fuster va construir una obra literària coherent i d'una magnitud extraordinària, tant pel que fa al nombre de títols publicats com a la qualitat i la influència dels seus escrits.

De molt jove, entrà en contacte amb els escriptors valencians de les generacions anteriors (com ara Carles Salvador) però prompte va abandonar la poesia i es va dedicar exclusivament a l'assaig.

Així, a poc a poc Joan Fuster es convertí en un escriptor professional. Al llarg de la seva vida va establir col·laboracions periòdiques amb diferents mitjans de València, Barcelona i Madrid.

La Concepció de l'Assaig Segons Fuster

La concepció de l'assaig que proposa es basa en tres idees principals:

1. La subjectivitat: L'assaig s'escriu des de la perspectiva de l'autor.
2. L'argumentació: L'assagista treballa examinant idees i plantejaments, és a dir, analitza els arguments dels altres i desplega els seus propis arguments, amb un estil, en el cas de Fuster, persuasiu i convincent.
3. L'humanisme: L'assaig, com el practica Fuster, esdevé un reducte humanístic d'opinió, és a dir, un espai on argumentar amb honestedat, on protegir-se de la tendència de moltes societats a imposar una sola manera d'entendre el món.

Classificació dels Assaigs de Fuster

Els seus assaigs els podem classificar:

• A) En l'àmbit de l'assaig divulgatiu: Joan Fuster ha passat a la història per oferir una reflexió coherent, sòlida i influent sobre la identitat valenciana. És Nosaltres, els valencians un dels primers projectes editorials moderns nascuts als 60. Fuster va publicar nombrosos assaigs sobre literatura.
• B) En l'àmbit de l'assaig deliberatiu: És molt important Diccionari per a ociosos. L'integren un conjunt de reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta (l'amor, el nacionalisme, la mort...) i amb una extensió diversa: n'hi ha que ocupen unes quantes pàgines i n'hi ha que tenen forma d'aforisme.