Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra: figures clau en la normalització de la llengua catalana

Resumen

El text presenta la tasca de dos grans lingüistes catalans, Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, en el procés de normalització de la llengua. Explica el Diccionari Català-Valencià-Balear, la impulsió de les normes ortogràfiques i gramaticals de Fabra i el paper de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Permet entendre com es va codificar i estendre el català modern.

Puntos clave

Antoni M. Alcover va impulsar el Diccionari Català-Valencià-Balear amb la Lletra de convit de 1901 i la recollida de fitxes lexicogràfiques.
Després de la ruptura amb Pompeu Fabra, Alcover es va reconciliar amb ell i el primer fascicle del diccionari es va publicar el 1926.
Pompeu Fabra va publicar les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va ser creada el 1911 i té com a funció ser l'acadèmia de la llengua catalana.
Les tres línies d'actuació de la Secció són l'establiment de la normativa, la investigació científica de la llengua i el seguiment de la normalització.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover és una figura destacada en el procés de redreçament de la llengua catalana. Va recollir la seva obra més ambiciosa, el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1901 publicà la famosa Lletra de convit per demanar la col·laboració per la recerca de vocabulari i on donava les instruccions per redactar les fitxes lexicogràfiques. La idea es va expandir per tot el domini lingüístic i va rebre algunes col·laboracions. S'arribaren a elaborar més de 700.000 fitxes que es guardaven en ordre alfabètic en una calaixera. Quan es creà la secció filològica fou nomenat president, però les discrepàncies amb Pompeu Fabra van provocar la ruptura amb aquest organisme. Rebutjà les normes ortogràfiques de l'Institut i tornà a Mallorca amb la calaixera, tenia 900.000 fitxes. La tasca del Diccionari es va reorganitzar, amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll. Mossèn Alcover es va reconciliar amb Pompeu Fabra i el 1926 es publicà el primer fascicle del Diccionari. Amb la mort d'Alcover, Francesc de Borja Moll assumí tota la responsabilitat del diccionari.

Pompeu Fabra

La Secció filològica va dur a terme la tasca de normativització de la llengua. El 1913 aparegueren les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic, el 1918 la Gramàtica catalana, i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana. Les normes de Pompeu Fabra, avalades per l'Institut d'Estudis Catalans i per les autoritats civils, van ser acceptades i adoptades per la gent. El fabrisme es va estendre per la comunitat i les Illes Balears, que van adaptar les normes a les seves particularitats. El 1931 va sortir l'Ortografia mallorquina i el 1932 les Normes de Castelló. La Secció Filològica és una de les cinc seccions actuals de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Fou creada, juntament amb la Secció de Ciències, l’any 1911 i acompleix des d’aleshores la funció d’acadèmia de la llengua catalana que té encomanada l’Institut. La composició inicial de la Secció Filològica integrava els dos grans lingüistes d’aquell moment: Antoni M. Alcover, que en fou el primer president, i Pompeu Fabra, que esdevindria el principal codificador de la llengua catalana. Al seu costat, hi figuraven tres grans escriptors, de generacions i tendències diverses: Àngel Guimerà, Joan Maragall i Josep Carner, que fou secretari de la Secció. I finalment, un heŀlenista —Lluís Segalà— i un biblista —Frederic Clascar. D’acord amb l’article 3 dels Estatuts de l’IEC, corresponen a la Secció tres línies principals d’actuació:

L’establiment de la normativa lingüística.
La investigació i l’estudi científic de la llengua.
El seguiment del procés de normalització en el conjunt de les terres de llengua i cultura catalanes.

Preguntas frecuentes

Quina va ser la principal obra d'Antoni M. Alcover?

La seva obra més ambiciosa va ser el Diccionari Català-Valencià-Balear. Va iniciar la recollida de vocabulari amb la Lletra de convit de 1901.

Quines obres normatives va publicar Pompeu Fabra?

Va publicar les Normes ortogràfiques el 1913, el Diccionari ortogràfic el 1917, la Gramàtica catalana el 1918 i el Diccionari General de la Llengua Catalana el 1932.

Quines són les funcions de la Secció Filològica de l'IEC?

Corresponen a la Secció l'establiment de la normativa lingüística, la investigació i l'estudi científic de la llengua i el seguiment del procés de normalització.