Diferències entre Plató i Aristòtil: Guia Comparativa
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,34 KB
Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil
1. La concepció del món i la realitat
Per a Plató, no només hi ha dos mons (sensible i suprasensible), sinó que el món intel·ligible i transcendent és el més real. Per contra, per a Aristòtil, l'únic món que existeix és el sensible, constituït per objectes singulars, únics, concrets i externs.
La noció d'Idea de Plató, com a essència de les coses, coincideix amb el concepte de causa formal d'Aristòtil, amb una diferència clau: per al primer, la Idea és transcendent i està separada del món; per a Aristòtil, la forma és immanent i es troba dins la matèria.
2. El Demiürg i el Motor Immòbil
El concepte platònic de Demiürg, entès com un agent que introdueix l'ordre en el cosmos, és similar al de causa final o Motor Immòbil en Aristòtil, ja que mou sense ser mogut.
3. La naturalesa de l'ànima
- Plató: L'ànima és immortal i es troba determinada des del naixement (si has nascut guerrer, ho seràs per tota l'eternitat).
- Aristòtil: L'ànima és mortal (es corromp i mor) i depèn de l'aprenentatge. Tots els éssers humans tenen possibilitats, però només algunes potencialitats s'actualitzen, d'aquí la importància del desenvolupament personal.
4. Sistemes polítics i govern
Segons Plató, existeix un únic govern perfecte (la monarquia) i un cicle polític degenerat on les formes més corruptes són la democràcia i la tirania.
Per a Aristòtil, hi ha tres governs rectes que cerquen el bé comú: monarquia, aristocràcia i república. L'aristocràcia és la forma més excel·lent per ser el terme mitjà. D'altra banda, identifica tres governs degenerats que cerquen l'interès particular: tirania, oligarquia i democràcia, sent la tirania i la democràcia els extrems més negatius.
5. La racionalitat i la classe social
Plató considera que la racionalitat es troba vinculada a una classe molt determinada d'ànima (l'ànima racional). Aristòtil, en canvi, sosté que el sotmetiment a la raó és propi de la classe mitjana, vinculant la racionalitat a un nivell de vida econòmic estable.