La Dissolució i Nul·litat del Matrimoni Canònic: Causes i Requisits

La Dissolució del Vincle Matrimonial

Cal distingir entre nul·litat i dissolució:

• Dissolució: Sí que hi ha un vincle matrimonial, però aquest es dissol per l’autoritat eclesiàstica segons una norma establerta en la llei.
• Nul·litat: El matrimoni mai va existir.

Tradicionalment, l’Església sempre ha defensat la indissolubilitat del matrimoni basada en les Sagrades Escriptures, en el dret natural i en la doctrina constant de l’Església, perquè el matrimoni és un sagrament.

Tipus d'Indissolubilitat

• Indissolubilitat intrínseca: Les parts no poden dissoldre el vincle matrimonial ni unilateralment ni bilateralment. No poden disposar del vincle matrimonial. Això es considera dogma de fe i irreformable.
• Indissolubilitat extrínseca: Es dona quan ni tan sols l’autoritat competent té la facultat de dissoldre un matrimoni vàlid. Això es considera doctrina catòlica, d’ací que sigui un tema obert i reformable quan ho exigeixi la salus animarum (salvació de les ànimes).

El principi general és que el matrimoni ratum et consummatum (celebrat i consumat) no pot ser dissolt per cap poder humà.

L’Església no és competent per a dissoldre un matrimoni si es donen ambdós elements (sacramentalitat i consumació); en canvi, sí que es considera competent si el matrimoni no és sacramental o si no està consumat (Cànons 1141 al 1150).

Dissolució per Inconsumació (Cànon 1142)

De la lectura del Cànon 1142 deduïm que la consumació és un fet jurídic de molta transcendència: si hi ha consumació, el matrimoni no pot dissoldre’s. El subjecte actiu per a concedir la dissolució és el Papa. Únicament a la Santa Seu li correspon jutjar sobre la inconsumació i només ell concedeix la dispensa.

Supòsits d'Aplicació

1. Matrimoni entre batejats: Pot donar-se de dues maneres:
   • Ambdós estiguin batejats en el moment de contraure matrimoni.
   • Es bategin després de contraure matrimoni. A partir del baptisme és quan ha de donar-se la no consumació.
2. Matrimoni entre un batejat i un no batejat: Pot donar-se:
   • En el moment de contraure matrimoni, una part era batejada i l'altra no batejada.
   • Quan es van casar, ambdós eren no batejats, però després del matrimoni només un d’ells es va batejar, i després del baptisme no es va consumar el matrimoni.

Aquesta dissolució no s’aplica al matrimoni de dos no batejats perquè no és competència de la Santa Seu.

En aquesta dissolució de matrimoni ratum i no consumat, cal fer dues observacions:

1. No importa en quina Església es va rebre el baptisme; n'hi ha prou que s'administrés vàlidament.
2. La consumació anterior al matrimoni o al baptisme no impedeix la dispensa del matrimoni ratum i no consumat.

Requisits per a la Dissolució

1. Certesa de la Inconsumació: Que realment existeixi la inconsumació. Això passa quan no ha existit una còpula conjugal perfecta, natural i de manera humana. Es determinarà a través d’indicis com la no cohabitació, la impotència sobrevinguda al matrimoni, per confessió de les parts o per reconeixement físic.
2. Causa Justa: Per exemple, malaltia contagiosa.
3. Legitimació: Les parts han d’estar legitimades per a sol·licitar-la, a petició d’ambdues parts o d’una d’elles, encara que l’altra s’hi oposi.

Altres Causes de Dissolució del Vincle

• Mort d’algun dels cònjuges.
• Privilegi de la fe (no té efectes civils).
• Mort presumpta: Ha de constar legítimament la defunció del cònjuge, o almenys ha de donar-se la certesa moral de la seva mort a l’autoritat eclesiàstica. La prova de la defunció es fa per mitjà de document autèntic, eclesiàstic o civil, o per declaració de mort presumpta. Si reapareix el cònjuge o es té notícia certa de la seva existència, el matrimoni celebrat posteriorment desapareix i es reprèn la vida conjugal amb l’aparegut. Es manté la validesa del primer matrimoni (Cànons 1107 i següents).

L'Exclusió d'Elements Essencials o Simulació Parcial

L'exclusió ha de realitzar-se mitjançant un acte positiu de la voluntat, igual que en la simulació total. L’exclusió parcial constitueix una restricció que el subjecte introdueix en l’estructura del matrimoni canònic contra el que disposa la llei canònica.

Les normes canòniques són de dret necessari i, per tant, no es poden derogar per la voluntat del contraent. És a dir, les normes canòniques són de ius cogens, són inderogables i immodificables per part del contraent. Quan aquest intenta restringir la normativa canònica, està contraent il·legítimament.

Exclusió del Bonum Prolis (Bé de la Prole)

El matrimoni canònic, d'acord amb els Cànons 1055 i 1061, està ordenat a la generació i educació de la prole. Per tant, l’exclusió d'aquest bé mitjançant un acte positiu de la voluntat invalida el matrimoni.

Aspectes de l'Exclusió del Bonum Prolis

• Exclusió de l'acte conjugal: Els cònjuges estan jurídicament obligats a realitzar l'acte conjugal necessari per a tenir fills. Una decisió en sentit contrari faria el matrimoni nul. Aquesta exclusió pot afectar el moment de realitzar la còpula (ús de DIU, preservatiu, etc.) o la gestació (avortament).
• Exclusió temporal vs. perpètua: La doctrina entén que l’exclusió temporal no faria nul el matrimoni. Per això, distingeix entre la negació del dret (dret a procrear) i la negació de l’exercici. L’exclusió temporal no estaria excloent el dret, sinó l’exercici de manera temporal (per exemple, per mala situació econòmica, preparació d'oposicions, etc.). La doctrina fa aquesta distinció per a admetre que l’exclusió temporal no seria causa de nul·litat.
• Exclusió de l'educació de la prole: La doctrina en aquest cas valora més la manutenció dels fills que els aspectes ètics o morals. És un cas singular en la jurisprudència, ja que té més en compte altres coses que l’educació moral.

Exclusió del Bonum Fidei (Bé de la Fidelitat)

La doctrina entén que parlem de la unitat del matrimoni i de la fidelitat. La fidelitat comporta l’exclusivitat entre els esposos respecte dels actes sexuals.

Per tant, algunes sentències de la Rota Romana entenen que contrau invàlidament l’home que, en el moment de prestar consentiment, té la intenció de mantenir una relació anterior, perquè no entrega l’exclusivitat del seu cos a l’altre cònjuge.

Contrau invàlidament qui:

• Vol ser polígam.
• Es reserva el dret a ser adúlter.
• Rebutja el dèbit conjugal.
• Es reserva el dret a realitzar actes contra natura.
• Nega a l’altra part el dret al cos (per exemple, tenir fills mitjançant inseminació).

Criteris Processals

Cal un acte positiu de la voluntat mitjançant el qual es rebutja la fidelitat o la unitat. No és suficient la por o el temor de no poder complir. Si un es casa amb l’ànim de mantenir una altra relació, contrauria invàlidament.

Exclusió del Bonum Sacramenti (Bé de la Indissolubilitat)

La indissolubilitat és una propietat essencial del matrimoni (Cànons 1056 i 1057).

L'exclusió pot fer-se de manera absoluta (quan el contraent opta per un matrimoni temporal) o de forma hipotètica (per exemple, "el que duri l'amor", o "jo em caso pensant que si no surt bé em divorciaré"). Existirà exclusió sempre que un o els dos contraents es reservin la possibilitat d’acudir al divorci.

La nul·litat es produeix perquè el contraent vol un matrimoni que no coincideix amb el dret canònic. Per tant, la seva voluntat no pot produir el vincle conjugal perquè el consentiment està viciat.

Exclusió del Caràcter Sacramental

La sacramentalitat és una propietat essencial extrínseca del matrimoni, i es dona en tots els matrimonis entre batejats (independentment de si són catòlics o no).

Qui exclou la sacramentalitat exclou el matrimoni mateix. Per a excloure la sacramentalitat es necessita un acte positiu de la voluntat. Per exemple, qui es casa canònicament per obligació i no per voler-ho. Per tant, tenir fe no és un requisit indispensable si s’accepta el matrimoni conforme està recollit en el dret canònic.

Exclusió del Dret al Consorci de Tota Vida (Cànon 1055)

Si s’entén l’amor de benevolència com l’acte de la voluntat mitjançant el qual els cònjuges volen estimar-se durant tota la vida, la seva exclusió fa nul el matrimoni.

Si quan es casa s’exclouen també les relacions interpersonals (els contraents accepten donar-se i entregar-se mútuament), també s'està contraent invàlidament.

Aquests elements van més enllà de l’àmbit jurídic i són difícils de tipificar perquè s’escapen de l’estrictament legal, i perquè el matrimoni és un dret que assisteix a totes les persones (Cànon 1060). Caldrà estar al cas concret i a la capacitat de la persona.