Dualisme Cartesià: Cos i Ànima en Descartes
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,42 KB
Dualisme Cartesià: Cos i Ànima
1- Text que focalitza la seva temàtica en el dualisme i la distinció entre el cos i l'ànima. Descartes troba la diferència entre el cos i la ment en la seva divisibilitat. Per a ell, la ment és totalment indivisible, ja que quan reflexiona sobre la seva res cogitans no es veu capaç de distingir-ne cap part. Totes les facultats, com el saber, el voler, etc., es duen a terme per la ment, la qual cosa la fa indivisible. En canvi, la seva realitat material la troba divisible.
2- Ment: és la res cogitans, substància pensant existent per si sola.
Coses materials o extenses: substància que es caracteritza per la seva extensió, és demostrable amb les matemàtiques.
3- Dualisme clar: Ment indivisible, a diferència del cos.
La defensa del Dualisme Cartesià
Per defensar el dualisme, Descartes diu que existeixen substàncies que existeixen per si mateixes; dues d'aquestes formen part de l'ésser humà: la res cogitans (representa la substància pensant, l'ànima, el jo pensant on hi ha idees; doncs bé, aquesta substància, que té per atribut el pensament, no pot ser captada pels sentits) i la res extensa (substància que es caracteritza per la seva extensió).
Diferències entre *Res Extensa* i *Res Cogitans*
L'essència de les dues substàncies és el que les diferencia. La res extensa, que representa la matèria, pot ser percebuda amb els sentits, la qual cosa comporta que s'hagi de dubtar del coneixement del món exterior, ja que ve donat per un coneixement sensible, subjectiu. D'altra banda, la res cogitans representa tot allò evident. Ho subjecta amb el cogito ergo sum (Penso, per tant existeixo). Frase que ens diu que la ment podria existir sense un cos.
El Món com a Màquina: Mecanicisme
Per interpretar el món, Descartes fa servir una metàfora mecànica. Disminuint l'extensió del món en una única substància, on es dona cabuda a l'home respecte el seu cos, interpretant-se com una màquina amb un conjunt de documents que permet conèixer aquest mecanisme. Aquí es ressalta l'ànima (jo pensant, substància lliure), la qual no segueix lleis (plànols o documents) a les quals va lligada la matèria (substància extensa, el cos).