La Llei Natural: Definició, Característiques i Preceptes
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,4 KB
La llei natural: definició i fonaments
La llei natural és la impressió de la llei eterna en l'home, que la comprèn racionalment. Gràcies a la raó, coneixem què és necessari fer i què cal evitar. La llei natural és única i té un mateix i únic fi: la recerca del bé i de la felicitat humana. Les característiques de la llei natural es deriven de les característiques de la llei eterna.
Característiques principals
- Universalitat: És un valor universal, vàlid per a tots els homes, temps i llocs. Només pot ser universal si la suprema autoritat que la prescriu és universal: Déu. Es troba en tots els humans sense excepció.
- Immutabilitat: La llei natural és immutable com l'essència de la naturalesa humana. El problema de la mutabilitat està vinculat a la naturalesa humana: si aquesta canvia, la llei podria semblar canviant, però mai canvien els primers principis. La llei natural pot canviar per addició, en afegir-se noves determinacions per la llei humana positiva.
- Indelebilitat: Significa que la llei natural està impresa d'una manera inesborrable en la ment i en el cor dels éssers humans. És la llum de la intel·ligència.
Els tres graus de preceptes
- Primaris: Evidents per a tots els homes que tinguin ús de raó (cal fer el bé i evitar el mal).
- Secundaris: Conclusions immediates deduïdes dels primers principis i que estan a l'abast de tothom.
- Terciaris: Conclusions remotes que es dedueixen per mitjà de la raó; són coneguts només pels savis.
Tendències naturals i el paper del pecat
Els preceptes de la llei natural responen a les tendències connaturals al bé moral i són enunciats com a tals per la raó. Es distingeixen tres tendències naturals:
- Tendència al bé de la conservació de l'ésser.
- Tendència al bé de l'espècie humana.
- Tendència al coneixement de la veritat i a la vida social.
El pecat pot enfosquir la llei natural, de la mateixa manera que esborra la gràcia. Tanmateix, la llei es pot esborrar del cor humà per males persuasions, mala educació o costums depravats. En conclusió, està impresa d'una manera inesborrable en la ment i en el cor de l'ésser humà.