Evolució i Característiques del Teatre Actual (1970-2000)

El Teatre Actual: Característiques i Evolució

Els Anys 70: Innovació i Ruptura Teatral

Als anys 70 s'observen els canvis iniciats a la dècada anterior, com ara:

• El paper del director, que esdevé tan important com el de l'autor.
• L'expressió corporal destaca enfront de la paraula.
• La tècnica del treball col·lectiu.
• El trencament de la barrera entre sala i escenari.

Com a conseqüència d'aquests canvis, apareixen els muntatges: representacions en carrers, espais oberts o en grans instal·lacions on es combinen diferents manifestacions artístiques com la música, el circ, el foc, entre d'altres.

Els Anys 80: El Retorn al Text i Nous Autors

A partir dels anys 80, es produeix un retorn al text teatral i apareixen una sèrie d'autors que li donen una gran importància, com ara Sergi Belbel, Jordi Galceran o el valencià Carles Alberola. Tots aquests autors tenen dos models a seguir: Samuel Beckett i Harold Pinter a nivell europeu i, a nivell intern, el dramaturg de referència és Josep M. Benet i Jornet. D'altra banda, en aquest període va ser fonamental la Sala Beckett a Barcelona, que va capitanejar la renovació teatral, amb la formació d'actors i directors i la producció d'obres.

Els Anys 90: Teatre i Mitjans Audiovisuals

Durant els anys 90, amb la nova situació dels mitjans de comunicació, els professionals del teatre diversifiquen la seva feina i comencen a participar en els nous espais de la televisió. Apareixen tota una sèrie de professionals que provenen del teatre renovat i que s'especialitzen en l'àmbit audiovisual (musicals, sèries, programes de televisió, etc.) de finals del segle XX i principis del XXI, fet que va propiciar una major difusió del teatre català.

El Nou Rol del Director i Dramaturg

Així mateix, els directors amplien les seves funcions i abasten totes les àrees del procés teatral; ja no es limiten a l'escriptura i la direcció. Un exemple paradigmàtic d'aquesta transformació és Carles Alberola. Destaca en el panorama teatral valencià per assumir totes les funcions teatrals: escriu, dirigeix, actua i, fins i tot, produeix amb la seva companyia, Albena Teatre. Això exemplifica el canvi de rol dels directors durant els anys 90. Entre les seves obres teatrals més destacades hi ha Besos i Spot, i alguns dels seus treballs televisius inclouen Autoindefinits i Socarrats.