Evolució de la Poesia i el Teatre Català Contemporani
La Poesia Catalana Contemporània: Evolució i Tendències
Crisi del Realisme i Nova Generació (Anys 60-70)
A finals dels anys 60, el realisme entra en crisi per la imminent transició democràtica i perquè l’estètica realista dels anys 60 necessitava una renovació urgent.
Apareix una nova generació de poetes que redescobreix Josep Carner i Carles Riba. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge.
Entre aquests poetes de la generació dels 70, destaquen Josep Piera i Mercè Marçal.
Trets Destacables de la Poesia dels Anys 70
Els trets més destacables són:
- El trencament amb el realisme.
- L’actitud de l’autor més intimista.
- Manifestació del món cultural de l’escriptor a través de la intertextualitat.
- La transgressió moral i ideològica.
- La incorporació de la cultura moderna: el cinema i el còmic.
- Retorn a l’estètica simbolista, formalista i a l’existencialisme.
Continuïtat i Experimentalisme (Anys 80-90)
La poesia a partir dels anys 80 i 90 presenta un cert continuisme, però n’accentua l’experimentalisme en poetes com Albert Roig.
Miquel Martí i Pol: Ressò Popular i Compromís Social
L'Obra de Martí i Pol i la Seva Gran Difusió
Miquel Martí i Pol ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de Jacint Verdaguer. La seva obra senzilla ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach i Maria del Mar Bonet.
Factors Clau del Ressò Social de Martí i Pol
El ressò social d’aquest autor té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seva vida:
- El lligam al poble nadiu.
- La condició obrera que l’ha ajudat a connectar amb lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys 60 i 70.
- Les conseqüències de l’esclerosi múltiple que el va deixar impedit.
- El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social.
Temàtica i Estil Poètic de Miquel Martí i Pol
Els seus poemes descriuen la realitat d’autèntics “herois” de la vida quotidiana: feines d’obrers, mestresses de casa...
El seu llenguatge directe, narratiu i despullat de retòrica, amb paraules senzilles, aconsegueix metàfores originals.
El Teatre Català de Postguerra: Prohibició i Renaixement
Prohibició i Recuperació Inicial (Anys 40-50)
Durant la immediata postguerra, el teatre en català fou prohibit. A partir del 1946 es van tornar a fer representacions. El teatre es va caracteritzar per la reposició d’obres anteriors a la guerra.
Als anys 50 s’inicia una recuperació amb estrenes de Salvador Espriu, Joan Oliver, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo. A més, es va permetre la traducció d’obres estrangeres que abans no s’havien permès.
Innovació amb l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
La fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual per Ricard Salvat i Maria Aurèlia va revolucionar la nostra escena, ja que va introduir les novetats teatrals europees.
Modalitats del Teatre Social de Postguerra
El teatre social d’aquesta època presenta dues modalitats:
- El teatre document: intenta posar en escena un fet històric controvertit, indagant sobre les causes i conseqüències a través dels personatges.
- La sàtira política: té la mateixa finalitat que el teatre document, però amb un enfocament humorístic.
Grups Teatrals i Autors Destacats
Cal destacar grups teatrals com “Pluja”, “Els Joglars”, “El Tricicle” i autors com Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.