Factors socioeducatius que influeixen en el rendiment escolar

Relació entre el nivell d'estudis matern i el rendiment escolar

• A més nivell d'estudis de la mare, menor percentatge de fills en el nivell 1.
• Hi ha un salt significatiu entre els nivells "sense estudis" i "primaris".
• El salt entre "batxillerat" i "universitaris" és menys pronunciat.
• A més nivell de qualificació laboral esperada, menys adolescents en el nivell 1: tots els que esperen ocupar una feina de coll blau als 30 anys, un 44,8% assoleix el nivell 1 o inferior a PISA.

Explicacions de la primera tendència

• Proximitat cultural (Bourdieu): El capital cultural dels fills de mares amb estudis és proper al de l'escola, fet que els atorga un avantatge competitiu i un millor rendiment.
• Proximitat de parla o codi (Bernstein): El codi lingüístic dels fills de mares amb estudis és ampliat, la qual cosa els aproxima al llenguatge escolar i facilita l'assoliment dels objectius acadèmics.
• Actituds properes a l'escola (Willis): Els fills de mares amb estudis superiors solen mostrar una actitud d'adhesió cap a la institució escolar, afavorint el seu rendiment.
• Classe social elevada: Existeix una correspondència entre el nivell d'estudis matern i la posició social, fet que sol traduir-se en un entorn socioeconòmic més favorable.
• Aspiracions més altes: Les famílies amb un nivell d'estudis superior tendeixen a tenir expectatives més elevades per evitar el descens de posició social.
• Recursos per invertir en educació: Una millor posició social permet disposar de recursos addicionals (com professors particulars o suport cultural), més enllà de l'elecció del centre educatiu.

Explicacions de la segona tendència

• Aspiracions i motivació: Tenir aspiracions més altes retroalimenta la motivació acadèmica, la qual cosa es tradueix en millors resultats i una reducció de l'alumnat en el nivell 1.
• Necessitat de qualificació: Un nivell de qualificació professional elevat exigeix, necessàriament, un bon aprofitament de l'etapa escolar.