Fases d'Emissió i Administració del Deute Públic: Guia Completa

Fases de l'Emissió de Deute Públic

La fase d'emissió és quan el Tresor Públic decideix obtenir fons mitjançant l'endeutament envers els particulars. En aquesta fase és on es dissenya l'operació, quin ràting (classificació de risc) s'assignarà a l'operació. Un cop dissenyada aquesta fase d'emissió, es fa una campanya per a la presentació de l'operació en aquells mercats on es creu que es pot col·locar al millor preu. Hi ha mercats que són molt selectius; no tothom pot accedir al mercat americà, per exemple.

Aquestes operacions de col·locació vénen precedides d'una campanya provincial.

Road Show vol dir presentació a la carretera, és a dir, durant un temps es fan presentacions en diferents places financeres amb molts capitals i moltes institucions financeres. La seva finalitat és el disseny i la comercialització.

Fase de Subscripció

En la fase de subscripció es dóna un termini per a aquesta. Aquesta fase consisteix en col·locar aquests inversors institucionals. És el mercat primari. Aquesta fase és la vida de l'operació.

Un cop finalitzada la data de tancament, entrem en l'obertura dels mercats secundaris. En aquesta part operen la borsa, és a dir, que es cotitza el deute en els mercats secundaris.

L'operació es conclou amb l'amortització.

Fase de Vida i Amortització

En la fase de la vida de l'operació i la fase d'amortització poden ser la mateixa fase perquè simultàniament s'està fent tot al mateix temps. Això és perquè les devolucions del final no s'apliquen. Quan es col·loca una emissió, aquesta està pensada perquè es vagi amortitzant gradualment, no tot al final. Però també es pot amortitzar tot al final (amortització Bullet: pagament d'interessos durant la vida de l'operació i no s'amortitza res del principal; al final de l'operació, és a dir, al venciment de l'operació, es retorna tot el capital).

Administració del Deute Públic

Concepte d'administració del deute. El tipus d'interès pot ser variable.

L'administració del deute públic fa referència al conjunt de mesures dirigides a regular l'estructura i la composició del deute públic per tal de satisfer determinats objectius, és a dir, les decisions que s'han de prendre a l'hora d'emetre. S'ha de decidir la moneda, és a dir, el risc de tipus de canvi i el tipus d'interès.

La manera de solucionar això és contractant assegurances de canvi. SWAPS: cobrir el risc de canvi.

Si la previsió és que els tipus d'interès pujaran, l'operació s'ha de fer a tipus fix. En canvi, si la previsió és que els interessos baixaran, el millor és fer l'operació a tipus variable.

Límits al Dèficit i al Deute

Hi ha uns límits al dèficit i al deute. Quan parlem de dèficit és com parlar de deute. El dèficit d'avui és el deute de demà.

El tractat de pacte d'estabilitat i creixement imposa que els estats on circula l'euro han de sotmetre les seves lleis de pressupostos al límit del 3% del producte interior brut. Els estats no haurien de superar el 3% de dèficit respecte al producte interior brut i alhora el deute total de cada estat no ha de superar el 60% del producte interior brut.

Avui dia es pretén reduir aquests límits i que els estats cedeixin sobirania a la Comissió Europea que supervisaria no només els projectes de llei dels pressupostos. Es preveu que hi hagi sancions. Si els límits canvien serà per fer-los més estrictes.

Respecte del deute, el 60% és un concepte una mica més flexible.