La Fi de la Guerra Freda: Hegemonia, Reformes i Dissolució de l'URSS

Els Estats Units: La Lluita per Mantenir l'Hegemonia Global

Per mantenir el control geoestratègic del món, els EUA havien establert la seva influència a nombrosos països del Tercer Món. Mantenien una forta presència a l'Amèrica Llatina, on donaven suport a diverses dictadures, i al nord d'Àfrica. Així mateix, tenien relacions amistoses amb els règims de l'Iran, el Pakistan o Israel, que estaven enfrontats a potències protegides per l'URSS.

Però la dècada del 1970 va ser una època difícil per als interessos del món capitalista, liderat pels Estats Units. El 1973, la greu crisi econòmica (la Crisi del Petroli) va provocar una gran depressió econòmica i l'enfonsament del comerç. En aquest context, la derrota dels Estats Units al Vietnam, l'expansió de les guerrilies a l'Amèrica Llatina, la caiguda del règim proamericà del xa a l'Iran —que va donar lloc a una república islàmica fortament integrista i antiamericana—, i la invasió de l'Afganistan (1979) pels soviètics, que van donar suport a un govern comunista, amenaçaven la posició dels Estats Units al món.

El 1981, el nou president nord-americà, Ronald Reagan, va abandonar la política de distensió, va anunciar el rearmament nord-americà i va reafirmar una política exterior intervencionista, que incloïa:

• La instal·lació de míssils nuclears a Europa.
• Intervencions militars a l'Amèrica Llatina (com a l'illa de Grenada).
• Suport a guerrilles contrarevolucionàries a nombrosos països asiàtics i africans.

A més, els Estats Units van apostar per donar suport als sectors dissidents dels països socialistes per contribuir a la crisi del poder soviètic, i van proporcionar ajuda econòmica i política a tots els moviments d'oposició de l'Europa de l'Est.

Un Nou Tipus de Conflictes Globals

Després de la revolució de l'aiatol·là Khomeini a l'Iran, que va donar lloc a una república islàmica fortament integrista, es va manifestar un món islàmic emergent, tan allunyat dels Estats Units com de l'URSS. Aquest moviment, fortament nacionalista i profundament antioccidental, va originar conflictes greus els anys posteriors.

Igualment, els problemes de la pobresa i les disputes de tipus ètnic i religiós en continents com ara Àfrica van obrir molts petits conflictes locals, difícilment governables per les grans potències. Finalment, la Xina es va convertir en un gegant, per la seva població i producció, i va establir la seva política exterior de la manera que més li va convenir, molt apartada dels interessos dels blocs.

Les Reformes de Gorbatxov i la Crisi de l'URSS

El 1985, Mikhaïl Gorbatxov va ser elegit secretari general del Partit Comunista de l'URSS i va iniciar un procés reformista per fer front als problemes de la Unió Soviètica.

• Àmbit econòmic: Va proposar la Perestroika, un pla per revitalitzar l'economia i augmentar la producció de béns de consum, amb la introducció de l'esperit d'empresa, la noció de mercat i la innovació tecnològica.
• Terreny polític: La Glasnost (transparència) va suprimir la censura i el monopoli polític del Partit Comunista. Alhora que es van reconèixer altres partits, es va iniciar una reforma de les institucions. El 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures, que van donar la presidència de la República Federal de Rússia a Borís Ieltsin.
• Política exterior: Es va propiciar el diàleg amb els Estats Units per negociar conflictes i avançar en el desarmament. Es van reorientar les relacions amb el bloc de països comunistes per tal d'animar-los a seguir el seu propi procés reformista, després d'anunciar que l'URSS no intervindria en els seus afers interns.

La Desaparició del Bloc de l'Est

El moviment reformista, que va posar fi als règims comunistes a Europa de l'Est, es va iniciar a Polònia, on unes eleccions de 1989 van ser guanyades pel sindicat catòlic Solidaritat, enfrontat al Partit Comunista. Un nou govern, presidit per Lech Wałęsa, va mostrar el desig d'aproximar-se al model occidental.

L'exemple polonès va ser seguit per la caiguda dels règims comunistes d'Hongria, Txecoslovàquia (que va acabar amb la partició en dues repúbliques) i Bulgària. A Romania, un aixecament popular, amb el suport de part de l'exèrcit, va posar fi a la dictadura de Nicolae Ceaușescu.

Els esdeveniments de més transcendència van tenir lloc a l'Alemanya Oriental. El novembre de 1989, davant la pressió popular, es va aconseguir l'obertura del Mur de Berlín. El 1990 es van convocar eleccions, que van ser guanyades pels partidaris de reunificar l'Alemanya Oriental amb l'Occidental, fet que es va produir el mateix any amb el tractat de la unificació.

La Dissolució Final de l'URSS

L'agost del 1991, amb Gorbatxov absent, sectors conservadors van protagonitzar un cop d'Estat militar a Moscou, que va ser vençut per la resistència de la població russa i per la decidida actitud de Ieltsin i del Parlament rus contrària a l'aixecament.

A partir d'aquell moment, les reformes es van accelerar. Ieltsin va decretar la supressió del règim comunista i va dissoldre el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Es va reconèixer la independència de les repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) i d'Ucraïna i Bielorússia. Finalment, l'URSS va acabar dividida en 15 repúbliques independents i Gorbatxov va dimitir del càrrec el 1991.