Figures Clau i Moviments Literaris Catalans: Llull, March, Noucentisme

Ramon Llull: Pensament, Art i Obra

Una característica fonamental del seu pensament és la seva extraordinària coherència.

Objectius Principals

• Compondre un sistema filosòfic basat en la raó que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
• Exercir una labor missional.
• Promoure la creació, per part dels reis cristians, d'escoles per a predicadors on poguessin aprendre llengües i l'Art.

L'Art Lul·lià

L'Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Llengua i Retòrica

Llull va escriure la seva obra en diverses llengües. Es va centrar a aprendre l'estudi de les arts liberals: el trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivium (aritmètica, astronomia, música i geometria), a més de la filosofia natural (biologia) i la filosofia moral (ètica).

Llull va estudiar llatí i àrab perquè prioritzava de les llengües el valor de vehicle comunicatiu. Va escriure grans obres en català, la qual cosa va ser una innovació, ja que a les universitats s'escrivia en llatí. El lèxic de Llull era molt poc dialectal i gairebé sense provençalismes.

Obres Destacades

• Vida Coetània
• Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill

Ausiàs March: Poesia i Estil

Característiques de la seva Poesia

• Ús de la llengua catalana com a llengua literària, amb una substitució progressiva de la llengua d'oc.
• Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de vuit versos decasíl·labs i una tornada de quatre versos.
• Utilitzava comparacions a partir d'imatges de procedència diversa.
• Les tres funcions de les comparacions eren: emotiva, persuasiva i explicativa.

Estructura de les Comparacions

• 8 versos amb cesura (4+6).
• Versos estrams: decasíl·labs clàssics medievals lliures o blancs.
• Senyals: encobriments del nom de la dama.

Influències: Dant i Petrarca

Va rebre influències de Dant i Petrarca, sobretot del primer, perquè la poesia de Dant i March era més medieval en el seu caràcter.

El Noucentisme Català

El Noucentisme va comptar amb el suport de la burgesia catalana i buscava la consecució d'una societat ideal.

Data Fundacional: 1906

• Prat de la Riba publicà La Nacionalitat Catalana.
• Eugeni d'Ors va iniciar, al diari La Veu de Catalunya, una secció anomenada Glosari, que presentava la doctrina a seguir.
• Es van publicar Els Fruits Saborosos de Josep Carner, i Horacianes de Miquel Costa i Llobera.
• Es va celebrar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Data de Dissolució: 1920

Ideologia i Estètica: L'Imperialisme Cultural

Era un projecte totalitzador que pretenia transformar la realitat conflictiva de la societat catalana i lligar-la a l'ideal creat per Prat de la Riba i els intel·lectuals, a més de convertir Catalunya en el revulsiu regenerador i modernitzador de l'Estat.

Arbitrarisme

L'arbitrarisme (de "arbitri" = model) es basava en la creació d'una Catalunya modèlica.

Civilitat

La civilitat propugnava la idea de la "Catalunya ciutat", inspirada en el món grecoromà, com a model ideal.

Classicisme

El classicisme, relacionat amb Apol·lo, desestimava la figura de Dionís.

La Poesia Noucentista

Va ser el gènere predilecte del moviment. Les seves influències principals es troben en el parnassianisme i el simbolisme.

• Objectivitat i tendència a la síntesi.
• Atracció per la poesia classicitzant.
• Interpretació idíl·lica de la natura.

Alguns autors destacats són Jaume Bofill i Mates i Josep López-Picó.

Josep Carner: Evolució Poètica

Iniciació Poètica

Influència modernista i verdagueriana (Exemple: El Llibre dels Poetes, el seu primer llibre de sonets).

Etapa Noucentista

Consolidació com a poeta (Exemple: Els Fruits Saborosos).

Crisi del Noucentisme i Postsimbolisme

Aquesta etapa es caracteritza per la humanització de la poesia, l'interès per les coses senzilles i la contemplació.