Filosofia de l'Acció i la Moral: Consciència i Voluntat

1. La consciència

Impressió més o menys vaga de tenir un psiquisme on succeeixen coses. Sentiment d'existir i dels nostres actes. La consciència ens diferencia de la resta de la natura. L'ésser humà existeix com a objecte, però també per si mateix. Les nostres idees són més o menys clares segons el grau de consciència que hi posem (acte d'atenció).

2. La voluntat

Capacitat d'aplicar energia psíquica cap a una fi. Implica tenir consciència i força de caràcter; sovint també suposa valors morals. L'impuls de la voluntat implica:

• 1. Evocar els motius de l'acció.
• 2. Deliberar o reflexionar: Valorem quins són els mitjans adequats per aconseguir la finalitat que preferim. Aquí succeeixen dos elements:
  • a) Les creences: Allò que sabem o creiem saber sobre com s'aconsegueix el que volem; suposa coneixements tècnics, científics, empírics i fins i tot prejudicis. Inclou el context de l'acció.
  • b) La coherència de finalitats: Els mitjans i les finalitats no han de contradir-se.
• 3. Decisió i responsabilitat: Contra l'espontaneïtat o la satisfacció d'un desig.
• 4. Execució.

Qui manca de voluntat és anomenat vel·leïtós. Es distingeixen dos tipus de pertorbació de la voluntat: a) L'excés d'impuls i b) El defecte d'inhibició. Segons això, podem definir la voluntat com la flexibilitat i continuïtat de l'acció; implica el compromís de l'individu, aliat amb la paciència de no perdre de vista els fins.

3. L'acció

És la manifestació d'una força material o d'una idea. Esdeveniment que causa un canvi en l'estat de l'objecte. Té un inici i un final, a més de lloc en l'espai i el temps. "Què he de fer?" "Quina és la finalitat del món?" A aquestes preguntes es respon des de dues versions:

• 1. El rigorisme kantià: La finalitat última de l'home és la virtut.
• 2. L'eudemonisme d'Epicur: La finalitat última és la felicitat.

Tenint sempre aquestes inquietuds atemporals, la filosofia intentarà acotar el sentit de l'acció des d'una postura més analítica. En primer lloc, n'ocuparem el valor de l'acció. Ens haurem de plantejar si l'essència de l'home és actuar. Segons Fichte, actuar és la nostra raó de ser. Segons Marx, la filosofia va pensar el món i ara cal transformar-lo. Això s'anomenen filosofies compromeses. La idea és que l'home és un ésser inacabat i, en la intervenció sobre la natura (acció), ha trobat l'oportunitat de culminar la seva pròpia natura.

L'altra postura és la de les filosofies contemplatives, que defensen que l'essència de l'home és pensar (Heidegger, Hegel i l'idealisme de Plató). També ens haurem d'ocupar de l'eficàcia de l'acció: la incidència sobre les masses, l'educació dels pobles, etc. Així mateix, diferenciem les formes de l'acció en dos tipus: accions lliures i accions regulades.

3.1. L'activitat

És la potència d'actuar i en diferenciem nivells segons el grau de consciència. Trobem l'activitat animal (reflexos i instints) i l'humana (hàbits i accions voluntàries). Entre les accions voluntàries trobem:

• 1. Adquirides voluntàriament, que s'interioritzen i es tornen inconscients.
• 2. El desig dominant que impulsa la decisió.

Distingim l'activitat racional (actuar amb una fi), l'activitat moral (actuar segons el deure) i l'activitat creadora.

3.1.1. Components de l'acció

Requisits: Les accions depenen de diversos factors segons la relació de l'agent conscient amb el món. L'agent ha de produir un canvi en l'estat de l'objecte, modificant allò extern. Cal diferenciar l'acció de la passió (allò que ens passa). L'agent ha de ser la causa de l'acció; allò que succeeix per atzar, ignorància o casualitat no és una acció. L'agent ha de tenir alguna expectació.

Acció negativa: Si l'acció és la interferència conscient i voluntària en el decurs de les coses, el concepte inclou també accions negatives, que es donen quan l'agent no fa res.

Absència d'acció: Té lloc quan l'agent encara no s'ha decidit ni per fer ni per no fer alguna cosa.

Omissió: Quan fem una cosa, deixem de fer-ne moltes altres. Ometre suposa tenir presents totes les accions possibles que no s'han dut a terme. Actuar implica evitar: l'agent evita el que hauria passat si no hagués fet res o si hagués fet una altra cosa.

Acció i moral

1. L'acció col·lectiva

Molt sovint, les accions tenen com a protagonista un agent col·lectiu. Vivim en societat i s'aspira al millor funcionament del conjunt; per tant, els individus han de buscar la manera més adient de conviure-hi. Parlem d'un interès comunicatiu pel qual els membres d'una comunitat s'entenen entre ells. Es defineix com a interacció simbòlicament mitjanera, ja que es recolza en la capacitat simbòlica dels homes, posseïdors del llenguatge. En l'exercici d'aquesta capacitat descansa l'organització social.

2. Racionalitat col·lectiva

Ens referirem a l'acció racional d'un col·lectiu com a: a) Un conjunt d'agents individuals amb accions concertades, o b) Un agent individual que actua de manera unitària segons decisions conjuntes. En ambdós casos, s'espera el millor resultat per a cada membre.

2.1. Col·lectiu com a conjunt d'agents individuals

Cal trobar un equilibri que afavoreixi la interacció. El recurs més efectiu sol ser l'acció concertada o contracte, mitjançant mecanismes de coordinació social que consideren les accions de la resta.

2.1.1. Convencions

Convencionalisme: Corrent que considera que les idees, lleis i teories s'estableixen per acord (convenció) fonamentat en la seva utilitat o comoditat per a la majoria.

2.1.2. Cooperació

Respon a la necessitat de combinar harmònicament les accions individuals per a una finalitat comuna. Suposa que tothom rebi els mateixos beneficis, encara que no hi participi directament.

2.1.3. Negociació

Per evitar controvèrsies en la cooperació, recorrem a la negociació per arribar a un objectiu mitjançant l'acord. Les parts han de tenir interessos diferents i estar disposades a cedir per obtenir un benefici mutu.

2.2. Col·lectiu com a agent individual

Les accions responen a un comportament unitari. La voluntat manifestada segueix diferents mètodes de decisió:

• Regla de la unanimitat: L'opció que tothom prefereix. És ideal però poc habitual.
• Regla de la dictadura: Un membre assumeix el control sense opció de decisió per als altres, tancant el diàleg.
• Regla de la majoria: Aspira a ser la representació més imparcial, tot i que pot no ser equitativa o enfrontar-se a la paradoxa de Condorcet.

3. Acció moral

L'ésser humà ha d'ajustar la seva conducta a principis de bondat i maldat. Segons Aristòtil, les accions pràctiques estan regides per normes i valors. Aquest tipus de vida pretén una existència lliure, racional, autònoma i responsable.

3.1. Vida moral

Orientem els actes cap a una "bona vida". Per fer-ho, ens servim del nostre codi moral (creences, valors i normes):

• Ideals: Models perfectes imaginaris que generen satisfacció d'esperit. Són pretensions subjectives i personals.
• Valors: Atribuïts a objectes i persones que preferim. Poden ser biològics (salut), estètics (bellesa) o morals (virtut). Tenen un sentit subjectiu (desig) i objectiu (social).
• Normes: Directrius sobre com actuar. Poden ser legals (prohibicions) o socials (recomanacions).
• Principis: S'imposen en la consciència amb aspiració d'universalitat.

3.2. Característiques de la moral

• Adhesió íntima: Les normes morals s'han d'acceptar com a pròpies, no per imposició externa.
• Consciència: L'obligació surt de l'interior; si no la complim, ens sentim malament sense necessitat de càstig extern.
• Benestar: Cal tenir en compte el benestar propi i l'aliè.
• Universalitat: Pretensió que, davant les mateixes propietats, l'acció s'ha de considerar igual per a tothom.
• Relativisme moral: Cal tenir present la diversitat de codis.
• Supremacia: El codi moral sol estar per damunt d'altres criteris socials, permetent fins i tot la transgressió de lleis injustes.
• Llibertat i responsabilitat: El subjecte ha de ser conscient i lliure. La responsabilitat és la conseqüència directa de la llibertat.

Si acceptem que la vida humana està dirigida per ideals, valors, principis i normes, diríem que aquestes són les característiques de la moral.