Generalitat i Estatut: Catalunya Republicana (1931-1936)

La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1931-1936)

Tots els partits catalans, menys la Lliga Regionalista, s'havien compromès amb el moviment generat pel Pacte de Sant Sebastià. El 1931 neix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dirigida per Francesc Macià. El 12 d'abril, en les eleccions municipals, amb una alta participació, ERC a Barcelona aconsegueix 25 dels 50 regidors, un èxit similar al de la resta de les principals ciutats catalanes. ERC va ser el partit predominant durant tota la República.

Proclamació de la República i creació de la Generalitat

El 14 d'abril del 1931, Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona. Hores després, Francesc Macià proclama la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. Aquesta proclamació era doblement revolucionària: com a república, trencava la legalitat monàrquica, i com a catalana, trencava amb el model centralista espanyol. El govern provisional de Madrid va enviar una delegació de tres ministres per negociar amb el govern català. Com a resultat d'aquesta negociació, es va restaurar la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià com a president d'aquesta Generalitat provisional i Lluís Companys com a governador civil de la província. La tasca primordial de la Generalitat era elaborar un Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria, 1931).

L'Estatut de Núria i les primeres eleccions autonòmiques

El setembre del 1932 s'aprova l'Estatut a les Corts espanyoles, amb moltes retallades i diferències respecte al text redactat inicialment per la comissió d'experts reunida a Núria.

El 20 de novembre del 1932 es convoquen eleccions autonòmiques per elegir el nou Parlament de Catalunya. ERC obté la majoria absoluta. Francesc Macià és president de la Generalitat fins a la seva mort (25 de desembre de 1933), i posteriorment és elegit president Lluís Companys.

Forces polítiques i tensions socials

Principals forces polítiques a la Catalunya republicana:

• La Lliga Regionalista
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
• El marxisme català

Elements de desestabilització:

• Les tensions socials.
• L'estratègia de confrontació social de la CNT.
• El conflicte al món agrari (la qüestió rabassaire i la fil·loxera).

Com a resultat d'aquest conflicte agrari, la Unió de Rabassaires va fer aprovar pel Parlament la Llei de Contractes de Conreu per protegir i beneficiar els rabassaires i parcers. L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, agrupació dels propietaris, es va mobilitzar en contra de la llei i va aconseguir que s'acceptés el recurs presentat al Tribunal de Garanties Constitucionals.

Els Fets del Sis d'Octubre de 1934

El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, impulsat per la tensió política i social. El govern català va ser empresonat i hi va haver repressió per tota Catalunya. Els principals ajuntaments van ser intervinguts per delegats del govern, es va declarar l'estat de guerra fins a l'abril del 1935 i també es va suspendre l'Estatut d'Autonomia fins al febrer del 1936.

Vocabulari

Estatut d'Autonomia

Norma fundadora i fonamental d'un territori autònom que forma part d'un estat sobirà. L'estructura interna d'aquest tipus de llei s'assembla molt a la d'un text constitucional. A Espanya, Catalunya va ser el primer territori a demanar-lo durant la Segona República.

Sistema Monocameral

Sistema parlamentari basat en una sola cambra, que coincideix amb la cambra baixa dels sistemes bicamerals. En el cas de la Segona República, aquesta cambra (les Corts) era elegida per sufragi universal, amb el vot femení inclòs.

Tribunal de Garanties Constitucionals

Organisme creat per la Constitució del 1931 per controlar la constitucionalitat de les lleis. El seu president era nomenat per les Corts.

Estat Català

A més de ser el partit polític fundat per Francesc Macià el 1922, amb aquest nom es coneix l'intent d'organització política de Catalunya com a estat autònom o independent. En el context de 1931 i 1934, s'especificava que aquest s'integraria en una República Federal (Ibèrica o Espanyola).