Estats Generals de França (Antic Règim): causes i convocatòria 1789

Els Estats Generals

Què eren?

Els Estats Generals de França de l'Antic Règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789, quan feia dos segles que no se'n convocaven.

Com estaven formats?

Com estaven formats?

Eren una institució del poder a França que representava els tres estaments: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble, el tercer estat.

Quina funció tenien?

Quina funció tenien?

La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. També s'encarregaven d'aprovar l'aportació de cada província en homes per a la guerra.

Com votaven?

Com votaven?

El sistema de vot utilitzat era estamental: es comptava un vot per a cada un dels estaments, independentment del nombre de representants de cada estament.

Convocatòria de 1789

Com van ser convocats?

La reunió dels Estats Generals es va obrir al Palau de Versalles el 5 de maig i fou presidida per Lluís XVI de França.

Context: la corona en crisi

La corona francesa estava arruïnada i la convocatòria dels Estats Generals es va produir en un context d'emergència financera. Entre les causes principals destacaven:

• La despesa derivada de l'ajuda a les colònies americanes, que va acabar d'arruïnar la corona.
• Hi havia una crisi agrària greu.
• Despesa desorbitada en luxe (7% del PNB de França destinat a Versalles).
• Deute molt elevat per préstecs.

Per tot plegat, la monarquia necessitava diners. No podia treure més diners de la gent del poble i s'obria la possibilitat d'obtenir recursos de la noblesa i del clergat.

La proposta d'impost

Instruït pels seus ministres, com Nécker, el rei va intentar instaurar un nou impost —un impost territorial— sobre els béns immobles. La noblesa i el clergat posseïen aquests béns, per tant es tractava d'un impost que afectava els privilegiats.

Però, per poder aprovar el nou impost, necessitava l'aprovació dels Estats Generals. Lluís XVI els va convocar amb el convenciment que la noblesa i el clergat acceptarien l'impost. El resultat va ser la negativa del primer i del segon estat a aprovar-lo.

La demanda del Tercer Estat

Arribats a aquest punt, el Tercer Estat va demanar el vot per persona i no per estament. Així, la majoria del Tercer Estat votaria a favor de l'impost. Lluís XVI, però, temia que si els hi concedia el vot per cap, el Tercer Estat posteriorment podria votar a favor de la supressió de la monarquia. Per tant, no va concedir el vot per persona.

El Tercer Estat va abandonar els Estats Generals i va crear l'Assemblea Nacional.

Actitud i conseqüències

El Tercer Estat va afrontar la convocatòria impulsant les reformes polítiques i econòmiques que li convenien, i adoptant una postura d'oposició contra l'aristocràcia i la monarquia. Aquestes tensions van ser determinants en el desenllaç de la Revolució francesa.