Geografia de la Meseta Ibèrica: serres, conques i vores muntanyoses
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,77 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document explica el relleu de la Meseta Ibèrica, format a l'era terciària per l'orogènesi alpina. Repassa les serres interiors (Sistema Central i Muntanyes de Toledo), les conques sedimentàries de les submeseta Nord i Sud, amb els seus erms, camps i cuestes, i les vores muntanyoses com el Massís Galaic i la Serralada Cantàbrica. L'estudiant aprendrà a distingir les formes de relleu i el seu origen geològic.
Puntos clave
- Les serres interiors de la Meseta (Sistema Central i Muntanyes de Toledo) són de roca primària i tenen cims aplanats perquè són superfícies d'erosió aixecades.
- El Sistema Central és més alt i divideix la Meseta aproximadament per la meitat; les Muntanyes de Toledo separen les conques del Tajo i del Guadiana.
- Les conques sedimentàries es van omplir amb materials terciaris: argiles, arenes, guixos i margues a la part inferior i calcàries a la superior.
- Els erms són superfícies estructurals planes formades per estrats calcaris durs, els camps són planes baixes ondulades on afloren argiles i margues, i les cuestes són zones inclinades entre erms i camps.
- La Submeseta Nord és més alta (800-850 m) i pertany a la conca del Duero; la Submeseta Sud és més baixa (500-700 m) i es divideix en les conques del Tajo i del Guadiana.
- Les vores muntanyoses són el Massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Les Serres Interiors de la Meseta
Les serres interiors de la Meseta són el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Es van formar a l’era terciària a causa de l’aixecament d’alguns blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l’orogènesi alpina. Tots dos són de roca primària (granit, pissarra, gneis) i tenen formes arrodonides i cims aplanats, ja que són superfícies d’erosió aixecades.
El Sistema Central
És més alt i divideix la Meseta aproximadament per la meitat. Les serres més destacades són Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia i Gata.
Les Muntanyes de Toledo
Tenen menys alçada i divideixen en dues parts la Submeseta Sud, separant així les conques del Tajo i del Guadiana. La serra més important és la de Guadalupe.
Les Conques Sedimentàries Interiors de la Meseta
Les conques sedimentàries interiors de la Meseta són les de la Submeseta Nord i Sud. Es van formar a l’era terciària a causa de l’enfonsament de blocs del sòcol de la Meseta i com a resultat de l’orogènesi alpina. Les conques primer van constituir llacs. Després es van omplir amb materials terciaris, dipositats horitzontalment en estrats blans a la part inferior (argiles, arenes, guixos i margues) i durs a la part superior (calcàries). El resultat va ser un relleu d’erms, camps i cuestes.
Els Erms
Són superfícies estructurals planes i elevades formades pels estrats durs calcaris. Allà, l’erosió fluvial ha afaiçonat valls que les tallen i separen en taules més petites. Els erms es troben a la zona nord i est de la conca de la Submeseta Nord i a la zona est de la Submeseta Sud (La Alcarria, Mesa de Ocaña i la Manxa).
Els Camps
Són planes baixes suaument ondulades recorregudes per rius. Es formen allà on els erms han estat erosionats i hi afloren argiles i margues dels nivells inferiors. Freqüentment hi ha tossals testimoni o pujols, relleus residuals coronats per les calcàries dels erms. Els camps més destacats són els recorreguts pels rius Duero, Tajo i Guadiana.
Les Cuestes
Són zones inclinades entre erms i camps.
La Conca de la Submeseta Nord
És més alta (800-850 metres d’altitud mitjana); és més uniforme, ja que pertany a una sola conca hidrogràfica —la del Duero—, i les muntanyes la tanquen gairebé del tot.
La Conca de la Submeseta Sud
És més baixa (500-700 metres); la zona central està accidentada per les Muntanyes de Toledo, que la divideixen en dues conques hidrogràfiques: la del Tajo i la del Guadiana, i s’obre a l’oceà Atlàntic.
Les Vores Muntanyoses de la Meseta
Són el Massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. Es van formar a l’era terciària a causa de l’aixecament dels blocs de la Meseta o del plegament dels materials dipositats per la mar a la vora oriental de la Meseta.
El Massís Galaic
Es va formar a l’era terciària a causa de l’aixecament de l’angle nord-oest del sòcol de la Meseta durant l’orogènesi alpina. Per tant, està format per materials paleozoics. El relleu presenta muntanyes arrodonides de poca alçada, tallades per una multitud de falles. Les serres més destacades d’aquest massís són Segundera, Cabrera i els Ancares.
La Serralada Cantàbrica
Té dos sectors ben diferenciats:
El Sector Oest (Massís Asturià)
Es va formar a l’era terciària a causa de l’aixecament d’aquest sector del sòcol de la Meseta durant l’orogènesi alpina.
Preguntas frecuentes
Com es van formar les serres interiors de la Meseta?
Es van formar a l'era terciària per l'aixecament d'alguns blocs del sòcol de la Meseta com a resultat de l'orogènesi alpina. Estan fetes de roca primària com granit, pissarra i gneis.
Quina diferència hi ha entre un erm i un camp?
Els erms són superfícies estructurals planes i elevades formades per estrats calcaris durs. Els camps són planes baixes suaument ondulades on afloren argiles i margues dels nivells inferiors, després que els erms hagin estat erosionats.
Quina és la serra més important de les Muntanyes de Toledo?
La serra més important de les Muntanyes de Toledo és la de Guadalupe. Aquestes muntanyes tenen menys alçada que el Sistema Central i divideixen en dues parts la Submeseta Sud.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.