Paisatges i vegetació d'Espanya: oceànic, mediterrani i canari

Resumen

El document explica els tipus de paisatges segons la presència d'elements abiòtics, biòtics i antròpics, i després descriu la vegetació de tres grans zones d'Espanya: l'oceànica, la mediterrània i la canària. Un estudiant hi trobarà les espècies típiques de cada àrea, les formacions boscoses i els matollars, així com l'impacte humà sobre la vegetació mediterrània.

Puntos clave

Hi ha tres tipus de paisatge: amb predomini abiòtic, biòtic i antròpic; el paisatge natural no té intervenció humana.
El paisatge oceànic es troba a Galícia, la Serralada Cantàbrica i altres zones muntanyoses, amb roure i faig com a espècies típiques.
La landa és un matollar dens format per brucs, ginebrons i ginesta.
El paisatge mediterrani ocupa la major part de la península; l'alzinar és la formació boscosa més extensa i, amb les sureres, forma el bosc típic mediterrani.
L'acció humana ha fet retrocedir l'alzinar i ha expandit el matollar (màquies, garrigues i estepes).
La vegetació canària és escassa i s'organitza per altitud: matollar costaner, boscos intermedis, laurisilva en zones humides i pi canari en zones altes.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Tipus de paisatges

Paisatges amb predomini dels elements abiòtics: Es troben als paisatges d’alta muntanya o desèrtics (tant els àrids com els freds). La vegetació hi és mínima, de manera que el clima i el relleu són els modeladors principals.
Paisatges amb predomini dels elements biòtics: Són paisatges marcats per la presència determinant de la vegetació i, molt menys, de la fauna (paisatges naturals).
Paisatges amb predomini d’elements antròpics: Són el resultat de l’activitat humana (paisatges culturals).

El paisatge natural

El paisatge natural és el resultat d’una interacció exclusiva dels elements abiòtics i biòtics (el clima, el sòl, la vegetació i la fauna) en la qual l'acció humana no ha intervingut.

Els paisatges vegetals d’Espanya

El paisatge vegetal oceànic

Aquest paisatge ocupa la zona amb més influència del clima cantàbric: Galícia i la Serralada Cantàbrica. Encara que també el podem trobar a zones muntanyoses com:

Pirineus
Sistema Central
Sistema Ibèric
Serralada Litoral Catalana

Espècies i formacions boscoses

Les espècies típiques són el roure i el faig. El seu fullam és molt frondós, de manera que gairebé no hi pot penetrar la llum.

Les rouredes s’enfilen pels vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat.
Les fagedes es combinen de vegades amb les rouredes, però la seva tolerància a la calor és menor.

La landa

La landa és un matollar dens, format principalment per brucs, ginebrons i ginesta.

El paisatge vegetal mediterrani

Aquest tipus de paisatge ocupa la major part de la superfície peninsular. L’alzinar és la formació boscosa més extensa de la península i, juntament amb les sureres, forma el bosc típic mediterrani.

Aquesta vegetació està preparada per a les dures condicions de calor i sequera.

Impacte humà i matollars

L’acció de l’ésser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i la gran expansió del matollar, el qual forma màquies, garrigues i estepes.

Aquest matollar pot estar format, segons la zona, pels següents arbustos i herbes:

Bruc
Ginesta
Estepa
Garric
Llentiscle
Margalló
Espart
Farigola
Esparregueres

El paisatge vegetal de les Canàries

La vegetació canària és escassa i està adaptada a una aridesa molt intensa.

Formacions vegetals per altitud

Matollar costaner: Amb espècies com la tabaiba i el cardó.
Boscos intermedis: Per damunt hi creixen boscos de savines, palmeres i dracs.
Zones humides: S'hi troba la laurisilva.
Zones altes: També hi ha el pi canari, de vegades barrejat amb estepes.

Preguntas frecuentes

Quines espècies són típiques del paisatge vegetal oceànic?

Les espècies típiques són el roure i el faig. Les rouredes s'enfilen pels vessants perquè necessiten humitat, mentre que les fagedes toleren menys la calor.

Quina és la formació boscosa més extensa de la península Ibèrica?

És l'alzinar, que ocupa la major part de la superfície peninsular i forma, juntament amb les sureres, el bosc típic mediterrani.

Quina vegetació es troba a les zones altes de les Canàries?

A les zones altes hi creix el pi canari, de vegades barrejat amb estepes.