Governs de la Restauració a Espanya (1898-1916): Maura i Canalejas

Els Governs de la Restauració a Espanya (1898-1916)

Govern de Francisco Silvela

Govern de Francisco Silvela.

Governs de Montero Ríos i Segismundo Moret

Govern de Montero Ríos (Partido Liberal) i govern de Segismundo Moret (Partido Liberal). El segon aconseguí l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions, en contra del catalanisme i per guanyar-se l’Exèrcit.

Govern d'Antonio Maura (Partido Conservador)

Govern d’Antonio Maura del Partido Conservador. Fou l’encarregat, en dues etapes (1903-1904 i 1906-1909), d’estabilitzar la política espanyola i reformular el sistema de partits tal com havia funcionat durant el segle XIX. En la seva tasca s’aprecia la influència del regeneracionisme, molt especialment la de Joaquín Costa. Els seus objectius principals eren tres:

• Revitalitzar l’economia. Per aconseguir-ho va impulsar una Llei de Foment de la Indústria amb la qual pretenia, entre d’altres coses, refer l’Armada;
• Normalitzar la vida política. Per aconseguir-ho impulsà la Reforma de la Llei Electoral, amb l’objectiu de frenar la corrupció caciquista i aconseguir que votés més gent;
• Modernitzar l’administració. Per aconseguir-ho portà a les Corts un Projecte de Llei de Reforma de l’Administració Local (municipis i diputacions) que, entre d’altres coses, preveia la unió entre diputacions creant “mancomunitats” que agilitzessin i fessin més eficient l’administració.

Govern de José Canalejas (Partido Liberal)

Govern de José Canalejas (Partido Liberal). Representant de l’ala més reformista del seu partit, presentà un programa de reformes molt agosarat:

• Nou impost sobre les rendes urbanes;
• Nova llei de reclutament militar;
• Aprovació al Congrés dels Diputats del Projecte de Llei de Mancomunitats;
• Ley del Candado, la qual limitava i controlava l’establiment d’ordres religiosos a Espanya.

L'assassinat de Canalejas i la crisi liberal

José Canalejas morí assassinat per un anarquista, Manuel Pardiñas, el 12 de novembre de 1912. Els nous líders del Partido Liberal, el Comte de Romanones o Santiago Alba, sumiren el partit en un estat d’incertesa i d’indefinició del qual ja no en sortiria. Però l’ideari reformista de Canalejas quedà recollit en un nou partit dinàstic, el Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Aquest nou partit, però, no aconseguí mai resultats electorals mínimament favorables.