La Guerra del Francès i les Corts de Cadis: Orígens del Liberalisme Espanyol

La Guerra Napoleònica i la Guerra del Francès

Aquesta denominació avui encara perdura dins de la historiografia francesa, que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.

La Guerra del Francès: Visió Catalana

Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà de Guerra del Francès. Aquesta denominació reflecteix un cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès, heretada dels conflictes existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió. És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir dins de la mateixa guerra i que, possiblement, resumeix millor el que realment estava succeint.

Les Corts de Cadis: Una Revolució Liberal

La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814, aquelles Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal.

Actors i Context

• La Junta Suprema Central: Govern provisional fins al 1810.
• La Regència: Govern d’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.
• Composició dels Diputats: Liberals, il·lustrats i absolutistes. Els diputats van ser escollits per la Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; la majoria eren liberals, que van imposar els seus principis.
• Dissolució: La Junta Suprema Central es va dissoldre per problemes interns i ineficàcia militar.

Convocatòria i Objectius de les Corts

La Junta de Regència va convocar les Corts a Cadis, les quals van assumir la sobirania nacional i es van constituir com a Assemblea Nacional Constituent.

Objectius principals:

• Desmantellament de l’Antic Règim (A.R.).
• Aplicació d’idees il·lustrades.
• Elaboració d’una constitució (carta magna) per a un nou ordre polític i jurídic.

La Constitució de 1812 (La Pepa)

Les Corts van elaborar la Constitució de 1812, que establia els següents principis i reformes:

• Sobirania nacional: El poder resideix en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentals.
• Divisió de poders:
  • Legislatiu: Les Corts (representants del poble).
  • Executiu: El rei, encarregat de fer complir les lleis, amb dret a vet suspensiu de lleis.
  • Judicial: Els tribunals, que jutjarien qui no complís les lleis.
• Sufragi censatari indirecte: Homes de més de 25 anys que pagaven impostos.
• Monarquia parlamentària.
• Igualtat davant la llei.
• Religió catòlica i única.
• Reformes socials i econòmiques:
  • Llibertat de premsa.
  • Abolició de la Inquisició.
  • Liberalisme econòmic.
  • Llibertat comercial.
  • Abolició dels gremis i del règim senyorial.
  • Moderada desamortització de béns eclesiàstics.

Aplicació i Abolició

La Constitució de 1812 no va tenir aplicació pràctica immediata a causa de la guerra i perquè a Espanya no hi havia una burgesia liberal consolidada; la noblesa i el clergat mantenien una gran influència social i política. Va ser abolida amb el retorn de Ferran VII el 1814.